El Panjab és un país del subcontinent indi que pertany a dos estats – el Panjab Occidental està administrat com a província de la República Islàmica del Pakistan, mentre que el Panjab Oriental està integrat a la República de l’Índia com a estat federat. El panjabi té més de 100 milions de parlants i és la tercera llengua més parlada al subcontinent indi, després de l’indostànic o hindi-urdú (amb més de 300 milions de parlants nadius) i el bengalí (200 milions).
Vista aquesta vitalitat demogràfica, pot resultar sorprenent que aquesta llengua es pugui considerar minoritzada. Considerant que tanta gent la parla, com pot ser que es trobi en perill? El sociòleg nord-americà Louis Wirth (1945) va definir el concepte de minoria així:
Podríem definir la minoria com un grup de persones que, per característiques físiques o culturals, està sotmès a tractament diferent o desigual per part de la societat en la qual viu i que per tant considera que és víctima de discriminació col·lectiva. [1]
Si apliquem aquest criteri sociològic al context sociolingüístic, podem dir que la minorització està relacionada amb el prestigi, els àmbits d’ús i la transmissió intergeneracional més que no pas amb el nombre de parlants en si. Precisament per això cal diferenciar la minoria com a concepte purament numèric de la minorització com a procés.
El panjabi al Pakistan és una llengua sotmesa a una diglòssia minoritzant i uns discursos (el panjabi és una llengua índia/sikh) que intenten fer d’estranger el panjabi al seu territori històric i justificar que la llengua de l’escola, la mesquita, el govern i l’administració sigui l’urdú. Un nombre significatiu de famílies panjabis de classe mitjana i alta ja no parlen la llengua dels avis, cosa que fa que a les ciutats se’n senti cada cop menys.
Tot i així, els panjabis com a població representen la nacionalitat dominant de la República Islàmica. Els panjabi l’any 1998 (Census of Pakistan 1998) representaven el 44,5% de la població pakistanesa, i l’exèrcit és encara més majoritàriament panjabi. Gran part del poder econòmic es concentra a l’anomenat Takht Lahore (“Lahore la trona”) al Panjab, i la capital de l’Estat pakistanès també es troba dins d’aquesta regió tot i formar una divisió administrativa separada (l’anomenada Islamabad Capital Territory o ICT). De fet, membres d’altres ètnies que viuen sota administració pakistanesa anomenen aquest estat Panjabistan, un mot creuat que assenyala la dominació panjabi al Pakistan.
Llavors en el cas panjabi no hi trobem cap imposició estrangera (amb matisos importants que s’explicaran en l’article següent), sinó que es veu que és la mateixa elit panjabi que considera la llengua inútil, desfasada o fins i tot poc islàmica. Pronuncies una paraula en panjabi en cercles més “refinats” i et guanyes l’etiqueta de pendu (un mot despectiu per referir-se als pagesos), llevat que el contingut de l’oració en qüestió sigui humorístic. Entrant a casa d’uns panjabis musulmans de classe alta (o mitjana en menor grau) et trobes un microcosmos allunyat de la realitat cultural del carrer; tot es fa en urdú indostànic barrejat amb anglès (per donar aquell toc d’elegància i “modernitat”) i res en la llengua del país. Només l’accent (encara, per sort!) els traeix.
Com s’articula, doncs, aquesta desconnexió entre el poder polític i econòmic de l'elit panjabi i el seu capital lingüístic? Com és que ha arribat l’urdú al Panjab i quins són els factors històrics darrere la minorització del panjabi? Quins discursos són utilitzats per justificar-la avui en dia? Aquestes qüestions les tractarem en dos articles successius.
Panjab Occidental: La majoria minoritzada (I)
Panjab Occidental: Context històric (II)
Panjab Occidental: 5 mites pakistanistes (III)
Bibliografia
Census of Pakistan 1998, <http://census.gov.pk/datacensus.php>.
Wirth, L, 1945, The Problem of Minority Groups, Nova York, Estats Units.
[1] Paràgraf original: We may define a minority as a group of people who, because of their physical or cultural characteristics, are singled out from the others in the society in which they live for differential and unequal treatment, and who therefore regard themselves as objects of collective discrimination. La traducció és nostra.
Vista aquesta vitalitat demogràfica, pot resultar sorprenent que aquesta llengua es pugui considerar minoritzada. Considerant que tanta gent la parla, com pot ser que es trobi en perill? El sociòleg nord-americà Louis Wirth (1945) va definir el concepte de minoria així:
Podríem definir la minoria com un grup de persones que, per característiques físiques o culturals, està sotmès a tractament diferent o desigual per part de la societat en la qual viu i que per tant considera que és víctima de discriminació col·lectiva. [1]
Si apliquem aquest criteri sociològic al context sociolingüístic, podem dir que la minorització està relacionada amb el prestigi, els àmbits d’ús i la transmissió intergeneracional més que no pas amb el nombre de parlants en si. Precisament per això cal diferenciar la minoria com a concepte purament numèric de la minorització com a procés.
El panjabi al Pakistan és una llengua sotmesa a una diglòssia minoritzant i uns discursos (el panjabi és una llengua índia/sikh) que intenten fer d’estranger el panjabi al seu territori històric i justificar que la llengua de l’escola, la mesquita, el govern i l’administració sigui l’urdú. Un nombre significatiu de famílies panjabis de classe mitjana i alta ja no parlen la llengua dels avis, cosa que fa que a les ciutats se’n senti cada cop menys.
Tot i així, els panjabis com a població representen la nacionalitat dominant de la República Islàmica. Els panjabi l’any 1998 (Census of Pakistan 1998) representaven el 44,5% de la població pakistanesa, i l’exèrcit és encara més majoritàriament panjabi. Gran part del poder econòmic es concentra a l’anomenat Takht Lahore (“Lahore la trona”) al Panjab, i la capital de l’Estat pakistanès també es troba dins d’aquesta regió tot i formar una divisió administrativa separada (l’anomenada Islamabad Capital Territory o ICT). De fet, membres d’altres ètnies que viuen sota administració pakistanesa anomenen aquest estat Panjabistan, un mot creuat que assenyala la dominació panjabi al Pakistan.
Llavors en el cas panjabi no hi trobem cap imposició estrangera (amb matisos importants que s’explicaran en l’article següent), sinó que es veu que és la mateixa elit panjabi que considera la llengua inútil, desfasada o fins i tot poc islàmica. Pronuncies una paraula en panjabi en cercles més “refinats” i et guanyes l’etiqueta de pendu (un mot despectiu per referir-se als pagesos), llevat que el contingut de l’oració en qüestió sigui humorístic. Entrant a casa d’uns panjabis musulmans de classe alta (o mitjana en menor grau) et trobes un microcosmos allunyat de la realitat cultural del carrer; tot es fa en urdú indostànic barrejat amb anglès (per donar aquell toc d’elegància i “modernitat”) i res en la llengua del país. Només l’accent (encara, per sort!) els traeix.
Com s’articula, doncs, aquesta desconnexió entre el poder polític i econòmic de l'elit panjabi i el seu capital lingüístic? Com és que ha arribat l’urdú al Panjab i quins són els factors històrics darrere la minorització del panjabi? Quins discursos són utilitzats per justificar-la avui en dia? Aquestes qüestions les tractarem en dos articles successius.
Panjab Occidental: La majoria minoritzada (I)
Panjab Occidental: Context històric (II)
Panjab Occidental: 5 mites pakistanistes (III)
Bibliografia
Census of Pakistan 1998, <http://census.gov.pk/datacensus.php>.
Wirth, L, 1945, The Problem of Minority Groups, Nova York, Estats Units.
[1] Paràgraf original: We may define a minority as a group of people who, because of their physical or cultural characteristics, are singled out from the others in the society in which they live for differential and unequal treatment, and who therefore regard themselves as objects of collective discrimination. La traducció és nostra.
Saim Dušan Inayatullah és estudiant de 3r de Lingüística a la Universitat de Barcelona.
El Panyab ye un país del subcontinente indiu que pertenez a dos estaos - el Panyab Occidental tá alministráu como provincia de la República Islámica de Pakistan, ente que'l Panyab Oriental tá integráu na República de India como estau federáu. El panyabi tien más de 100 millones de falantes y ye la tercer llingua más falada nel subcontinente indiu, dempués de l'indostánicu o hindi-urdú (con más de 300 millones de falantes nativos) ya'l bengalí (200 millones).
Vista esta vitalidá demográfica, puede resultar sorprendente qu'esta llingua se pueda considerar minorizada. Considerando que tanta xente la fala, como puede ser que s'atope en peligru? El sociólogu norteamericanu Louis Wirth (1945) definió el conceutu de minoría asina:
Podríamos definir la minoría como un grupu de persones que, por carauterístiques físiques o culturales, tá sometida tratamientu distintu o desigual por parte de la sociedá na que vive y que polo tanto considera que ye víctima de discriminación colectiva. [1]
Si aplicamos esti criteriu sociológicu al contestu sociolingüísticu, podemos dicir que la minorización tá relacionada con el prestixiu, los ámbitos d'usu y la transmisión interxeneracional más que non col númberu de falantes en si. Precisamente por eso hai que diferenciar la minoría como conceutu puramente numbéricu de la minorización como procesu.
El panyabi en Pakistan ye una llingua sometida a una diglosia minorizante y unos discursos (el panyabi ye una llingua india/sikh) qu'intenten facer d'estranxeru el panyabi nel so territoriu hestóricu e xustificar que la llingua de l'escuela, la mesquita, el gobiernu y l'alministración sía l'urdú. Un númberu significativu de families panyabis de clase mediana y alta yá nun falen la llingua de los güelos, lo que fai que nes ciudaes s'oya cada vegada menos.
Asina y too, los panyabis como población representen la nacionalidá dominante de la República Islámica. Los panyabis l'añu 1998 (Census of Pakistan 1998) representaben el 44,5% de la población pakistaní, y l'exércitu ye inda más mayoritariamente panyabi. Gran parte del poder económicu concéntrase nel nomáu Takht Lahore ("Lahore el tronu") en Panyab, y la capital de l'Estau pakistaní tamién s'atopa dientro d'esta rexión entá que forme una división alministrativa separada (la nomada Islamabad Capital Territory o ICT). De fechu, miembros d'otres etnies que viven baxo alministración pakistaní nomen esti estau Panjabistan, una pallabra compuesta que señala la dominación panyabi.
Entós nel casu panyabi nun atopamos nenguna imposición estranxera (con matices importantes que s'esplicarán nel artículu siguiente), sinón que se ve que ye la propia élite panyabi que considera la llingua inútil, desfasada o hasta pocu islámicu. Pronuncies una pallabra en panyabi en círculos más "refinaos" y gáneste l'etiqueta de pendu (una pallabra despeutiva por referise a los llabradores), a nun ser que'l conteníu de l'oración en cuestión sía humorísticu. Entrando en casa 'unos panyabis musulmanes de clase alta (o mediana en menor grau), atópaste un microcosmos alloñáu de la realidá cultural de la cai; faise too en urdú indostánicu entemecíu con inglés (pa dar esi toque d'elegancia y "modernidá") y nada na llingua del país. Namá l'acentu (tovía, por suerte!) traiciónalos.
¿Como s'articula, pues, esta desconexón ente'l poder políticu y económicu de l'élite panyabi ya'l so capital lingüísticu? ¿Como ye que llegó l'urdú al Panyab e cuálos son los factores hestóricos detrás de la minorización del panyabi? ¿Cuálos discursos son utilizaos pa xustificala güei en dia? Estes cuestiones tratarémosles en dos artículos socesivos.
Vista esta vitalidá demográfica, puede resultar sorprendente qu'esta llingua se pueda considerar minorizada. Considerando que tanta xente la fala, como puede ser que s'atope en peligru? El sociólogu norteamericanu Louis Wirth (1945) definió el conceutu de minoría asina:
Podríamos definir la minoría como un grupu de persones que, por carauterístiques físiques o culturales, tá sometida tratamientu distintu o desigual por parte de la sociedá na que vive y que polo tanto considera que ye víctima de discriminación colectiva. [1]
Si aplicamos esti criteriu sociológicu al contestu sociolingüísticu, podemos dicir que la minorización tá relacionada con el prestixiu, los ámbitos d'usu y la transmisión interxeneracional más que non col númberu de falantes en si. Precisamente por eso hai que diferenciar la minoría como conceutu puramente numbéricu de la minorización como procesu.
El panyabi en Pakistan ye una llingua sometida a una diglosia minorizante y unos discursos (el panyabi ye una llingua india/sikh) qu'intenten facer d'estranxeru el panyabi nel so territoriu hestóricu e xustificar que la llingua de l'escuela, la mesquita, el gobiernu y l'alministración sía l'urdú. Un númberu significativu de families panyabis de clase mediana y alta yá nun falen la llingua de los güelos, lo que fai que nes ciudaes s'oya cada vegada menos.
Asina y too, los panyabis como población representen la nacionalidá dominante de la República Islámica. Los panyabis l'añu 1998 (Census of Pakistan 1998) representaben el 44,5% de la población pakistaní, y l'exércitu ye inda más mayoritariamente panyabi. Gran parte del poder económicu concéntrase nel nomáu Takht Lahore ("Lahore el tronu") en Panyab, y la capital de l'Estau pakistaní tamién s'atopa dientro d'esta rexión entá que forme una división alministrativa separada (la nomada Islamabad Capital Territory o ICT). De fechu, miembros d'otres etnies que viven baxo alministración pakistaní nomen esti estau Panjabistan, una pallabra compuesta que señala la dominación panyabi.
Entós nel casu panyabi nun atopamos nenguna imposición estranxera (con matices importantes que s'esplicarán nel artículu siguiente), sinón que se ve que ye la propia élite panyabi que considera la llingua inútil, desfasada o hasta pocu islámicu. Pronuncies una pallabra en panyabi en círculos más "refinaos" y gáneste l'etiqueta de pendu (una pallabra despeutiva por referise a los llabradores), a nun ser que'l conteníu de l'oración en cuestión sía humorísticu. Entrando en casa 'unos panyabis musulmanes de clase alta (o mediana en menor grau), atópaste un microcosmos alloñáu de la realidá cultural de la cai; faise too en urdú indostánicu entemecíu con inglés (pa dar esi toque d'elegancia y "modernidá") y nada na llingua del país. Namá l'acentu (tovía, por suerte!) traiciónalos.
¿Como s'articula, pues, esta desconexón ente'l poder políticu y económicu de l'élite panyabi ya'l so capital lingüísticu? ¿Como ye que llegó l'urdú al Panyab e cuálos son los factores hestóricos detrás de la minorización del panyabi? ¿Cuálos discursos son utilizaos pa xustificala güei en dia? Estes cuestiones tratarémosles en dos artículos socesivos.