Aquest estiu hem intentat respondre a la pregunta “Com moren les llengües?” Hem vist que la gran majoria de llengües moren afectades per processos de substitució lingüística que tenen causes extralingüístiques (sobretot polítiques i econòmiques).
Aquestes mateixes causes són les que provoquen la mort de les llengües per substitució gramatical i lèxica. En aquest article, doncs, intentarem explicar l’última manera que es coneix per la qual una llengua es deixa de parlar.
La substitució lèxica i gramatical és el procés pel qual una llengua subordinada a una altra comença a introduir massivament estructures gramaticals i lèxic de la llengua dominant, de manera que es va assemblant cada cop més a aquesta llengua, fins al punt en què ja es pot considerar que la llengua X ja no és més la llengua X, sinó que s’ha convertit en la llengua dominant.
Aquest procés, al contrari del que vèiem l’última vegada, és inconscient. És a dir, la comunitat no decideix deixar de parlar la seva llengua per parlar-ne una altra, sinó que en termes generals tota l’estona es pensa que està parlant en la seva llengua.
És cert que en tots els casos de substitució lingüística veiem influències d’aquest tipus en les llengües subordinades, però en la gran majoria dels casos la comunitat acaba deixant de parlar la llengua.
S’han observat molt pocs casos d’aquests, i per tant aquesta via de mort de les llengües és una mica controvertida i poc estudiada. Tres casos coneguts són els del laha a Indonèsia, el vòtic a Europa i el ma’a a Tanzània.
Anem, però, als Països Catalans. No sé si els que coneixeu el cas català o sou catalans heu observat paral·lelismes entre aquesta teoria i la situació lingüística catalana. Personalment crec que aquest tipus de substitució lingüística és un perill real i devastador per la llengua catalana.
A continuació us presentem alguns dels exemples d’aquesta contaminació lingüística, molt sovint ignorada pels mateixos catalanoparlants:
___________________________________________________________________________________________________________________
La informació sobre aquest procés de substitució lingüística està extreta de:
Thomason, S. Endangered Languages. An Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2015 (pp. 64-65).
Aquestes mateixes causes són les que provoquen la mort de les llengües per substitució gramatical i lèxica. En aquest article, doncs, intentarem explicar l’última manera que es coneix per la qual una llengua es deixa de parlar.
La substitució lèxica i gramatical és el procés pel qual una llengua subordinada a una altra comença a introduir massivament estructures gramaticals i lèxic de la llengua dominant, de manera que es va assemblant cada cop més a aquesta llengua, fins al punt en què ja es pot considerar que la llengua X ja no és més la llengua X, sinó que s’ha convertit en la llengua dominant.
Aquest procés, al contrari del que vèiem l’última vegada, és inconscient. És a dir, la comunitat no decideix deixar de parlar la seva llengua per parlar-ne una altra, sinó que en termes generals tota l’estona es pensa que està parlant en la seva llengua.
És cert que en tots els casos de substitució lingüística veiem influències d’aquest tipus en les llengües subordinades, però en la gran majoria dels casos la comunitat acaba deixant de parlar la llengua.
S’han observat molt pocs casos d’aquests, i per tant aquesta via de mort de les llengües és una mica controvertida i poc estudiada. Tres casos coneguts són els del laha a Indonèsia, el vòtic a Europa i el ma’a a Tanzània.
Anem, però, als Països Catalans. No sé si els que coneixeu el cas català o sou catalans heu observat paral·lelismes entre aquesta teoria i la situació lingüística catalana. Personalment crec que aquest tipus de substitució lingüística és un perill real i devastador per la llengua catalana.
A continuació us presentem alguns dels exemples d’aquesta contaminació lingüística, molt sovint ignorada pels mateixos catalanoparlants:
- Gabriel Bibiloni els mostra l’extensió de la ela castellana per Mallorca en aquest mapa. Exemple de contaminació fonètica.
- El mateix autor té un blog on explica molts casos d’aquesta mena. Aquest està ben arrelat al català i ningú sap que és un castellanisme. Podeu remenar més pel blog d’en Gabriel. Exemple de contaminació lèxica.
- Com a contaminació gramatical, tenim l’exemple dels verbs que en castellà són pronominals i en català no ho són, que bona part de la gent els en fa, com riure o caure.
- Si voleu una font més exhaustiva, no dubteu a llegir el famós llibre El Bilingüisme Mata, d’en Pau Vidal.
___________________________________________________________________________________________________________________
La informació sobre aquest procés de substitució lingüística està extreta de:
Thomason, S. Endangered Languages. An Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2015 (pp. 64-65).