Fa gairebé tres mesos es va esdevenir un fet que va tenir cert ressò a les xarxes. Es tracta d'un episodi protagonitzat per l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater Puig. El context de tot això és la celebració de l'aniversari de la Casa Andalusa de Badalona, que va organitzar un acte en el que va convidar polítics municipals.
Segons expliquen els protagonistes de la història a través dels mitjans, l'alcaldessa de Badalona va començar el seu discurs en català i sis persones del públic la van començar a xiular i escridassar.
L'alcaldessa, amb tot respecte, humilitat i intel·ligència va canviar al castellà i va explicar perquè parlava i seguiria parlant en català. Va fer entendre al públic que la llengua catalana també els pertany. Seguidament, va prosseguir el seu discurs en català. El públic va aplaudir la magnífica explicació de Sabater, que al final de l'acte també va rebre la felicitació dels organitzadors de l'acte.
Aquest simple fet, que va tenir força ressò a les xarxes socials, ha fet molt més que el català que qualsevol política linguística perpetrada pel Govern. Des de Linguoresistència voldríem que es prengués aquesta actuació de l'alcaldessa badalonina com a exemple i que es prediqués aquest missatge de tolerància, de comunitat, de germanor entre els habitants tant de Catalunya com d'altres llocs amb conflictes lingüístics semblants.
Aquesta, pensem, és la manera de fer el català llengua de tothom, aquesta és la manera de salvar-lo, de prestigiar-lo i de compartir-lo. El camí, però, és encara llarg i dificultós, i cal no només un discurs d'un polític per arribar al final, sinó la implicació de tota la societat. Tot granet de sorra hi compta, tots podem fer entendre el nostre entorn que volem compartir amb tothom el català i fer-lo sentir de tots.
Així doncs, parleu sempre en català, i sobretot, sapigueu explicar perquè ho feu. El català és cosa de tots i mantenir-lo, doncs, també.
Linguoresistència.
Aquí hi podeu trobar informació sobre el fet de la mà d'una dels protagonistes:
http://www.vilaweb.cat/noticies/loli-canadas-dolors-a-mi-parlam-en-catala/
Segons expliquen els protagonistes de la història a través dels mitjans, l'alcaldessa de Badalona va començar el seu discurs en català i sis persones del públic la van començar a xiular i escridassar.
L'alcaldessa, amb tot respecte, humilitat i intel·ligència va canviar al castellà i va explicar perquè parlava i seguiria parlant en català. Va fer entendre al públic que la llengua catalana també els pertany. Seguidament, va prosseguir el seu discurs en català. El públic va aplaudir la magnífica explicació de Sabater, que al final de l'acte també va rebre la felicitació dels organitzadors de l'acte.
Aquest simple fet, que va tenir força ressò a les xarxes socials, ha fet molt més que el català que qualsevol política linguística perpetrada pel Govern. Des de Linguoresistència voldríem que es prengués aquesta actuació de l'alcaldessa badalonina com a exemple i que es prediqués aquest missatge de tolerància, de comunitat, de germanor entre els habitants tant de Catalunya com d'altres llocs amb conflictes lingüístics semblants.
Aquesta, pensem, és la manera de fer el català llengua de tothom, aquesta és la manera de salvar-lo, de prestigiar-lo i de compartir-lo. El camí, però, és encara llarg i dificultós, i cal no només un discurs d'un polític per arribar al final, sinó la implicació de tota la societat. Tot granet de sorra hi compta, tots podem fer entendre el nostre entorn que volem compartir amb tothom el català i fer-lo sentir de tots.
Així doncs, parleu sempre en català, i sobretot, sapigueu explicar perquè ho feu. El català és cosa de tots i mantenir-lo, doncs, també.
Linguoresistència.
Aquí hi podeu trobar informació sobre el fet de la mà d'una dels protagonistes:
http://www.vilaweb.cat/noticies/loli-canadas-dolors-a-mi-parlam-en-catala/