(quell articol chì l'è stad voltad e dattad de l'italian del sò istess autor. La version original la podii trovà chichinscì: http://patrimonilinguistici.it/dialetto-per-sempre/)
Che i inscì-ciamad “dialett” a sien in realtaa dei lengue diferente de l'italian a l'è, in fin dei cunt, quaicoss che a sann anca i sass. A sem gnamò bon de dill ciar e nett, per via de 'na quai sort de pudor: ma tucc i se renden cunt che l'è una sensazzion spantegada in del perfond tra l'opion publica: e bastaria pensà a 'na motta de generazzion de ator comich che in sui “dialett che se capissen per nient” g'hann fad una fortuna. Certo, l'è minga 'na prœuva fondamental, ma l'è quaicoss che 'l g'ha el sò perchè.
Epur, quell pudor chì el resta, e sem minga bon de fà l'olter pass.
Come mai?
Disem che, per l'om de la strada tant 'me per l'intellettual, la resta 'na distinzion sociologica: i “dialett” se ciamen inscì perchè inn subordinad a l'italian. Per i robe de tucc i dì a va anca ben el dialett, ma per quei pussee serie ghe vœul la lengua; per parlà de robe de paisan e de pastor el dialett el va straben, ma a parlà de roba pussee complessa se g'ha de doperà la lengua; in del strecc mond de la fameja e dei amis te pœudet anca parlà in dialett, ma cont i sciori te pœudet minga desmentegà l'italian.
In fond, l'è quell che 'l ven scrivud despess in dei dizzionari italian 'me definizzion de la parolla “dialett”; per l'enciclopedia Treccani (http://www.treccani.it/enciclopedia/dialetto/), per esempi, con “dialett” intendom un sistema lenguistegh cont un spazzi geografegh e coltural strecc, che l'ha minga ciapad o che l'ha perdud otonomia e prestisg.
Che i inscì-ciamad “dialett” a sien in realtaa dei lengue diferente de l'italian a l'è, in fin dei cunt, quaicoss che a sann anca i sass. A sem gnamò bon de dill ciar e nett, per via de 'na quai sort de pudor: ma tucc i se renden cunt che l'è una sensazzion spantegada in del perfond tra l'opion publica: e bastaria pensà a 'na motta de generazzion de ator comich che in sui “dialett che se capissen per nient” g'hann fad una fortuna. Certo, l'è minga 'na prœuva fondamental, ma l'è quaicoss che 'l g'ha el sò perchè.
Epur, quell pudor chì el resta, e sem minga bon de fà l'olter pass.
Come mai?
Disem che, per l'om de la strada tant 'me per l'intellettual, la resta 'na distinzion sociologica: i “dialett” se ciamen inscì perchè inn subordinad a l'italian. Per i robe de tucc i dì a va anca ben el dialett, ma per quei pussee serie ghe vœul la lengua; per parlà de robe de paisan e de pastor el dialett el va straben, ma a parlà de roba pussee complessa se g'ha de doperà la lengua; in del strecc mond de la fameja e dei amis te pœudet anca parlà in dialett, ma cont i sciori te pœudet minga desmentegà l'italian.
In fond, l'è quell che 'l ven scrivud despess in dei dizzionari italian 'me definizzion de la parolla “dialett”; per l'enciclopedia Treccani (http://www.treccani.it/enciclopedia/dialetto/), per esempi, con “dialett” intendom un sistema lenguistegh cont un spazzi geografegh e coltural strecc, che l'ha minga ciapad o che l'ha perdud otonomia e prestisg.
A falla curta: una sotta-lengua.
A quella definizzion chì, che l'è sgià poch gentil, se ghe sgionta un sotta-intes, che l'è ciar per tucc: “e la sarà semper inscì”. Insoma: segond 'sta regola minga scrivuda, se un dialett l'è un dialett, el ghe la farà mai de mudà condizzion: a l'era, a l'è e 'l sarà semper un dialett. Donca, che 'l se slarga nò!
Ma l'è propi inscì?
A sem propi sigur che nissuna lengua la pœuda minga andà via de la soa condizzion de minoritaa? Epur, a vedé i lengue che i hann influenzad pussee la storia e la coltura europea, a podariom tirà fœura dei oltre conclusion: el gregh antigh a l'è stad per milleni una lengua spartida sgiò in tanti dialett, parlad de 'na popolazzion piscena, povera e semper pronta a zacagnà; el latin a l'era una lengua de paisanott semper in guerra, la pativa l'influenza de l'etrusch e 'l g'ha avud 'me prima œuvera letteraria una traduzzion del gregh (scrivuda de 'n gregh!); el todesch, anca se la scominciad la soa carriera comè “lengua dei barbar”, pœu l'è stad doperad per scriver i œuver de poeta e filosef tra i pussee important de l'etaa moderna; l'ingles, per finì, prima de vegnì la nœuva lengua universal, l'è stad sprezzad per un bell toch dei nobei normann, che per almanch dusent agn g'hann preferid el frances.
Certo, vergun el podaress dì che sem dree a parlà de lengue importante, doperade de imperi grand e gross. Alora vedem i cas de 'na quai lengua senza imperi.
A quella definizzion chì, che l'è sgià poch gentil, se ghe sgionta un sotta-intes, che l'è ciar per tucc: “e la sarà semper inscì”. Insoma: segond 'sta regola minga scrivuda, se un dialett l'è un dialett, el ghe la farà mai de mudà condizzion: a l'era, a l'è e 'l sarà semper un dialett. Donca, che 'l se slarga nò!
Ma l'è propi inscì?
A sem propi sigur che nissuna lengua la pœuda minga andà via de la soa condizzion de minoritaa? Epur, a vedé i lengue che i hann influenzad pussee la storia e la coltura europea, a podariom tirà fœura dei oltre conclusion: el gregh antigh a l'è stad per milleni una lengua spartida sgiò in tanti dialett, parlad de 'na popolazzion piscena, povera e semper pronta a zacagnà; el latin a l'era una lengua de paisanott semper in guerra, la pativa l'influenza de l'etrusch e 'l g'ha avud 'me prima œuvera letteraria una traduzzion del gregh (scrivuda de 'n gregh!); el todesch, anca se la scominciad la soa carriera comè “lengua dei barbar”, pœu l'è stad doperad per scriver i œuver de poeta e filosef tra i pussee important de l'etaa moderna; l'ingles, per finì, prima de vegnì la nœuva lengua universal, l'è stad sprezzad per un bell toch dei nobei normann, che per almanch dusent agn g'hann preferid el frances.
Certo, vergun el podaress dì che sem dree a parlà de lengue importante, doperade de imperi grand e gross. Alora vedem i cas de 'na quai lengua senza imperi.
L'ebraich: questa lengua semitica (doperada in principi de un rosc de pastor) l'ha scominciad a vesser pu parlada sgiamò pussee de 2000 agn fa, per vesser sostituida de l'aramaich, ben pussee spantegad. Nanca el Signor l'era maderlengua ebraica. Per un bell poo de secoi l'ebraich l'è stad doperad domà comè lengua dei test sacher (per i olter a vegniva doperad el gregh), e quest el vœul dì che la pupart de la popolazzion le cognosseva nò. E la situazzion l'è andada anca pesg con la diaspora. Ma, a partì del XIX secol, la gnuchisia e la volontaa de un toch del mond sionista l'è stada bona de “des'gelà” una lengua ibernada de milleni; un gran mugg de de autor e ativista l'ha mudad l'antiga lengua de la Bibia in d'un idioma modern e prategh. Al dì d'incœu l'è la lengua ofizzial de Israell, l'è parlad de sett milion de persone e 'l g'ha vuna dei letteradure pussee importante del mond.
El finlandes: fœura che per un quai test religios e ministrativ, dusent agn fa el finlandes a l'era senza letteradura. Anzi: l'è possibel che in del 1816 ghe fudess pussee de test scrivud in milanes che in finlandes! Del rest, la lengua ofizzial e de la coltura a l'era el svedes, che 'l sostituiva el finlandes in tutte i ocasion importante. Epur, in del cors de poch deseni, la situazzion a l'è cambiada, e propi in pressa: in del 1835 l'è stad publicad el Kalevala, la prima œuvera letteraria finlandesa vera e propia; e sgiamò in del 1863 i hann stabilid che 'l finlandes el gh'avess de vegnì lengua co-ofizzial insema al svedes. In del cors de poch agn, la letteradura finlandesa l'è cressuda in manera esponenzial, e a la lengua i g'hann dad un lessegh moderno e dattad per ogni aspett de la vita. Poch pussee d'un secol despœu de la publicazzion del Kaleval, in del 1939, gh'è stad dad el Nobel per la letteradura a un scrittor finlandes, el Frans Emil Sillanpää.
El cech: anca se 'l gh'aveva avud un period de splendor relativ in tra la fin del Medioev e 'l Renassiment, questa lengua slava l'ha patid un tracoll fort dopo de la Guerra dei Trent'Agn (1618-1648). In dei secoi dopo, el cech l'è stad poch scrivud, e l'è vegnud domà vuna dei tante lengue parlade dent a l'imperi dei Asburgh; i cech pussee colt, per sgionta, i preferiven scriver in todesch. Anca in quell cas chì però, a partì del XIX secol, el cech l'è stad bon de trovà un slanz nœuv e una vitalitaa coltural: e incœu l'è vuna dei lengue ofizziai de l'Union Europea, e l'è parlad de pussee de 12 milion de persone.
El gregh moderno: despœu del splendor e de la gloria de l'etaa classega e dei bizantin, l'ocupazzion dei Turch la g'ha dad un colp dur durent a la coltura in lengua grega. Ma l'è minga finida chì: anca dopo l'indipendenza de la Grecia, la coltura ellenega l'è stada segnada de bon de 'na polemega bella forta e agra. De fatti, un gran numer de letterad e politegh i preferiven doperà 'me lengua ofizzial una sort de forma agiornada del gregh antigh, ciamada Kathareúousa (che 'l vœul dì “la purificada”): lor i diseven che 'l gregh parlad a l'era trop strupiad, spegasciad e corott (pien de prestet turch, italian, venet...). Ma de tutte i manere, i sostegnidor de la lengua “demotega” (popolar) inn stad bon de vensger: a partì del 1976 el gregh demotegh l'è la lengua ofizzial de la Grecia e de Ziper.
El ladin: fina a la fin del Settcent, quella lengua chì a la cognosseva squasi nissun. Parlada de un popol de montagnitt strensgiud in cinch vai del Tiroll, influenzada del todesch, senza letteradura: el pareva che 'l gh'avaria avud l'istessa sort de tanti olter “dialett italian”. Ma anca con 'sti bei premesse, al dì d'incœu el ladin a l'è vuna dei poche lengue minoritarie recognossude e tutellade del Statt italian: a l'è co-ofizzial insema a l'italian e al todesch, e con lor el ven insegnad a scœula. L'unich settimanal scrivud tutt in d'una lengua regional italiana a l'è La Usc di Ladins (“la vos dei ladin”).
El catalan: doperad 'me lengua ofizzial ai temp del Regn d'Aragona, l'ha patid una forta decadenza a partì del XVI secol. In del 1716 i re de Spagna i hann fad dei legg per tajall fœura de qualsessia usagg ofizzial, e lassall quasi domà a un usagg oral. A bon cunt, a cavall in tra el Vottcent e 'l Nœuvent, un grup de intellettuai e letterad i g'hann dad anmò dignitaa a la lengua: i l'hann codificada, i g'hann trovad 'na grafia standard e i hann fad nasser una granda stagion letteraria, tra liber e giornai. El regim del Francisco Franco però l'è tornad a perzipità l'usagg scrivud de la lengua, e l'ha menad a un cal bell fort dei parlant in d'una quai region (comè quella de Valencia). Con la fin del regim, el catalan (anca per via de politeghe pussee favorevoi) l'è tornad a cresser. Al dì d'incœu, cont i sò 10 milion de parlant, l'è la lengua minoritaria pussee parlada in de la UE. In catalan a vegnen stampad e voltad dei liber, publicad dei giornai, dopiad dei cine e dei serie televisive. Per tanti ativista dei lengue minoritarie in Europa, el cas catalan a l'è compagn d'un modell de seguì e de imità.
In sintesi
La storia de l'om la ne fa vedé che tante lengue che i gh'even dei situazzion compagne dei nostre i hann savud tirass su e portà tanti frutt. L'è vera, besogna tegnì cunt anca dei circostanze storeghe: ma besogna tegnì cunt anmò pussee de la bona volontaa de quei che parla e ghe vœul ben a queste lengue. Domà con l'impegn de ognì dì de doperai, parlai, vivei in tutte i ocasion possibei, a pœudom pensà de riessì a salvà el noster patrimoni lenguistegh. Stem nò a lassà che i condizzion del present i ne impedissen de cambià el futur. La responsabilitaa a l'è in dei nostre man: anzi, in dei nostre lengue.
Pietro Cociancich
In sintesi
La storia de l'om la ne fa vedé che tante lengue che i gh'even dei situazzion compagne dei nostre i hann savud tirass su e portà tanti frutt. L'è vera, besogna tegnì cunt anca dei circostanze storeghe: ma besogna tegnì cunt anmò pussee de la bona volontaa de quei che parla e ghe vœul ben a queste lengue. Domà con l'impegn de ognì dì de doperai, parlai, vivei in tutte i ocasion possibei, a pœudom pensà de riessì a salvà el noster patrimoni lenguistegh. Stem nò a lassà che i condizzion del present i ne impedissen de cambià el futur. La responsabilitaa a l'è in dei nostre man: anzi, in dei nostre lengue.
Pietro Cociancich