El sòrab, lusacià o vende (entre d’altres denominacions) és una llengua eslava parlada a Alemanya, als Länders de l’Alta Saxònia i Brandenburg. La zona on es parla, entre aquest dos estats, s’anomena Lusàcia o Soràbia, i des de fa segles lloc de residència d’aquest poble eslau. La llengua sòraba està dividida en dues varietats ben diferenciades, tant que també se les considera dues llengües diferents. Aquestes dies varietats són l’Alt Sòrab, parlat a l’Alta Saxònia, i el Baix Sòrab, parlat a Brandenburg. El sòrab és parlat per menys de 30.000 persones, és a dir, entre un 10 i un 15% de la població de Lusàcia i menys d’un 1% de la població dels dos Estats Federals. I és que, en el transcurs de l’últim segle, els sòrabs han esdevingut minoria en el seu propi territori, que alhora ha minvat en extensió "cultural".
La llengua sòraba està en un estat de conflicte lingüístic greu. Una de les raons és que el prestigi del sòrab és molt reduït. El sòrab és poc usat en qüestions socials, pràcticament només s’usa en cercles més familiars (parents, amics) malgrat estar protegit per lleis. A més, cada any, des de ja en fa uns 100, el sòrab perd uns 1000 parlants, més o menys.
El sòrab és usat en àmbits més aviat rurals, i només és majoritari en 5 municipis de tota Lusàcia. El àmbits urbans són de domini lingüístic alemany, única llengua oficial a Alemanya.
La llengua eslava està protegida per lleis, que la tracten com una llengua minoritària a defensar. Tot i això, segueix estant en clar desavantatge respecte l’alemany, majoritari en tot el territori sòrab. A més, les polítiques lingüístiques dels darrers 60 anys han demostrat ser un fracàs.
El conflicte ve de lluny. Al segle XIX, amb el ressorgiment dels pobles minoritaris d’Europa, els sòrabs es van començar a organitzar com a comunitat culturalment i social, creant diverses associacions. Amb l’unificació alemanya del 1871 i la creació d’un Estat-Nació, els sòrabs van ser minoritzats i reprimits culturalment. Des d’aleshores fins a l’ascens del feixisme, van intentar lluitar-hi, per exemple creant Domowina, una entitat multicultural en defensa dels sòrabs (sobretot la llengua) que encara perdura. El feixisme, emperò, va acabar amb tot això i va reprimir durament els sòrabs, que ja començaven a ser minoria al seu propi territori. Amb la RDA va començar la política lingüística i la legislació favorable als sòrabs, després ratificada amb la unificació del 1989, però insuficient, ja que els sòrabs ja van esdevenir minoria i el seu territori va quedar molt reduït i fragmentat, així com el seu nombre de parlants, i la seva llengua va continuar desprestigiada. Tot i així, van sorgir noves entitats culturals, diaris sòrabs, etc. en favor de la seva cultura.
Així doncs, els sòrabs viuen des de fa temps un conflicte lingüístic que no evoluciona favorablement. Igualment, el seu reconeixement no ha millorat gaire des de l’RDA i no reben gaire ajuda dels poders alemanys. El fet de ser una petita minoria dividida en dues administracions també dificulta els seus objectius. Tot i així, si se segueix amb la pèrdua de 1000 parlants per any, en 20 anys la seva llengua haurà desaparegut. Evidentment tots els sòrabs són bilingües en alemany i sòrab des de fa moltes dècades, etapa més important i clau per la substitució lingüística.
Quadre històric de parlants de sòrab (ambdues varietats):
Any Total
1858 164.000
1880 166.000
1904 146.000 - efectes de la política repressora de l’Alemanya unificada.
1936 111.111 - el nazisme també reprimeix els sòrabs.
1956 81.000 - a partir d’aquí resulta difícil revitalitzar la llengua.
1987 67.000
2006 < 30.000
Reducció progressiva del territori sòrab al llarg dels últims segles.
Fonts:
- El sòrab a Lusàcia: la política lingüística i l’ús de l’idioma. Ludwig Elle, Serbski Institut. Traducció de Laia Vilanova i Ángeles (Universitat Jaume I).
- Arxius sobre el sòrab de la Universitat Oberta de Catalunya.
- El sòrab a Lusàcia: la política lingüística i l’ús de l’idioma. Ludwig Elle, Serbski Institut. Traducció de Laia Vilanova i Ángeles (Universitat Jaume I).
- Arxius sobre el sòrab de la Universitat Oberta de Catalunya.
Albert Badosa Roldós és estudiant de 4t de Lingüística i de 3r d’Història a la Universitat de Barcelona.