El tibetà és un altre cas molt evident de llengua que en el passat ha tingut tot el poder possible i, en el transcurs de pocs segles, ha esdevingut una llengua en perill. Amb aquest article continuem la sèrie de breus perfils sociolingüístics de llengües dominants que han passat a ser subordinades i amenaçades.
Comencem el viatge remuntant-nos a l’Imperi tibetà, fundat pel rei del Tibet Songtsen Gampo el 627. L’apogeu d’aquest imperi fou entre el 780 i el 790, sota la dinastia Yarlung, la fi de la qual també implicà la fi de l’imperi el 877. En el moment de màxima extensió, l’Imperi tibetà ocupava un territori enorme, que anava de la vall de Fergana a Chengdu i d’Ürümchi a Bengala, és a dir, un territori més gran que el del seu veí, l’Imperi xinès.
Comencem el viatge remuntant-nos a l’Imperi tibetà, fundat pel rei del Tibet Songtsen Gampo el 627. L’apogeu d’aquest imperi fou entre el 780 i el 790, sota la dinastia Yarlung, la fi de la qual també implicà la fi de l’imperi el 877. En el moment de màxima extensió, l’Imperi tibetà ocupava un territori enorme, que anava de la vall de Fergana a Chengdu i d’Ürümchi a Bengala, és a dir, un territori més gran que el del seu veí, l’Imperi xinès.
Malgrat la fi de l’imperi i la fragmentació del poder tibetà, la cultura tibetana i el budisme continuaren imperant durant molts segles a tot l’altiplà del Tibet, en una hegemonia politicocultural que fomentà l’expansió de la llengua tibetana. Així, l’Imperi tibetà i els seus hereus posteriors van expandir la llengua tibetana a costa de les altres llengües autòctones de l’altiplà de l’Himàlaia i més enllà.
El grup de varietats tibetanes que es parlen avui dia —la gran majoria, amenaçades— deriven del tibetà antic, que es va expandir durant l’època de l’Imperi tibetà (s. VII-XI dC) i també després, sobretot per la identificació del Tibet com a lloc més important del budisme. El casament d’un rei sud-tibetà amb la dinastia xinesa dels Tang va ajudar a impulsar la llengua i cultura tibetanes del s. X al XVI. De fet, el magnífic palau de Potala, patrimoni de la humanitat situat a la capital tibetana, Lhasa, no es va construir fins a la segona meitat del s. XVII, en un clar context d’hegemonia cultural tibetana.
El grup de varietats tibetanes que es parlen avui dia —la gran majoria, amenaçades— deriven del tibetà antic, que es va expandir durant l’època de l’Imperi tibetà (s. VII-XI dC) i també després, sobretot per la identificació del Tibet com a lloc més important del budisme. El casament d’un rei sud-tibetà amb la dinastia xinesa dels Tang va ajudar a impulsar la llengua i cultura tibetanes del s. X al XVI. De fet, el magnífic palau de Potala, patrimoni de la humanitat situat a la capital tibetana, Lhasa, no es va construir fins a la segona meitat del s. XVII, en un clar context d’hegemonia cultural tibetana.
La llengua tibetana s’escriu amb un sil·labari derivat de l’escriptura brahmi, que originalment s'usava per a escriure llengües clàssiques de l'Índia com el sànscrit, tàmil clàssic i pali; el sil·labari tibetà és usat des del segle VII. L’emperador Sadnalegs va estandarditzar el tibetà escrit el 816 dC, i des d’aleshores l’escriptura d’aquesta llengua ha romàs pràcticament intacta. Això vol dir que el tibetà oral d’avui, molt diferent del tibetà del primer mil·lenni, encara s’ha d’escriure segons les equivalències so-grafia del tibetà parlat en els temps de l’imperi. Són precisament els textos tibetans produïts a partir del s. VII, que versaven sobre religió budista, el que va fer expandir la llengua i cultura tibetanes, atès que es van exportar a d’altres contrades asiàtiques, sobretot cap al sud (a l’Índia) i cap a l’est (cap a d’altres nacions sinotibetanes, tai i austroasiàtiques).
El tibetà es parla avui dia en una extensió molt gran: majoritàriament a la Xina (en aproximadament un 12 % del territori), al Nepal, a Bhutan i en algunes parts del nord de l’Índia, i ha influït per contacte moltes llengües sinotibetanes, indoeuropees, altaiques, turqueses i tai. Aquesta expansió va provocar en bona part la substitució d’altres llengües pel tibetà, sobretot en el domini immediat de l’imperi i els posteriors regnes tibetans, a l’altiplà de l’Himàlaia. El recel per la substitució lingüística de les llengües autòctones de l’altiplà pel tibetà continua fins a l’actualitat; les minories no tibetanes del Tibet que conserven llengües no tibetanes es queixen de la nomenclatura usada pels lingüistes, ja que no es consideren tibetans.
El gran revulsiu cap a la situació sociolingüística del tibetà ve amb l’annexió del Tibet per part de la Xina el 1951, després de la batalla de Chamdo, en què el Tibet va perdre la seva independència de facto. Així, l’Estat xinès es va convertir en una veritable amenaça per a l’existència dels tibetans. El govern tibetà va ser abolit el 1954, i el 1959 la Xina va reprimir fortament una revolta tibetana contra l’ocupació xinesa que va forçar els mandataris tibetans —entre ells, el Dalai-lama— a exiliar-se, encara fins avui dia. Des d’aleshores, la repressió no s’ha aturat, ans al contrari. Durant la Revolució Cultural (1966-1976), per exemple, els xinesos van cremar milers de temples, documents i objectes religiosos per tot el Tibet.
Actualment, els intents d’assimilació forçada del Tibet són un dels dos grans focus de la premsa internacional per als drets humans i dels pobles a la Xina, juntament amb la brutal repressió i assimilació dels uigurs. La repressió implica empresonaments, tortures i camps de reeducació, a banda d’una gran vigilància del gran germà. Avui dia, el tibetà té uns 6 milions de parlants, inclosos 150.000 parlants a l’exili. El tibetà també és encara llengua franca al Tibet, i és parlat com a segona llengua per moltes minories himalaienques. Malgrat tot, la crua i violenta repressió del govern xinès està afectant molt la llengua tibetana, l’ensenyament de la qual està prohibit fins i tot en l’ensenyament extraescolar. El govern xinès també controla les converses privades i empresona qualsevol persona sospitosa de ser activista per la llengua i la cultura tibetanes.
El gran revulsiu cap a la situació sociolingüística del tibetà ve amb l’annexió del Tibet per part de la Xina el 1951, després de la batalla de Chamdo, en què el Tibet va perdre la seva independència de facto. Així, l’Estat xinès es va convertir en una veritable amenaça per a l’existència dels tibetans. El govern tibetà va ser abolit el 1954, i el 1959 la Xina va reprimir fortament una revolta tibetana contra l’ocupació xinesa que va forçar els mandataris tibetans —entre ells, el Dalai-lama— a exiliar-se, encara fins avui dia. Des d’aleshores, la repressió no s’ha aturat, ans al contrari. Durant la Revolució Cultural (1966-1976), per exemple, els xinesos van cremar milers de temples, documents i objectes religiosos per tot el Tibet.
Actualment, els intents d’assimilació forçada del Tibet són un dels dos grans focus de la premsa internacional per als drets humans i dels pobles a la Xina, juntament amb la brutal repressió i assimilació dels uigurs. La repressió implica empresonaments, tortures i camps de reeducació, a banda d’una gran vigilància del gran germà. Avui dia, el tibetà té uns 6 milions de parlants, inclosos 150.000 parlants a l’exili. El tibetà també és encara llengua franca al Tibet, i és parlat com a segona llengua per moltes minories himalaienques. Malgrat tot, la crua i violenta repressió del govern xinès està afectant molt la llengua tibetana, l’ensenyament de la qual està prohibit fins i tot en l’ensenyament extraescolar. El govern xinès també controla les converses privades i empresona qualsevol persona sospitosa de ser activista per la llengua i la cultura tibetanes.
La injustícia viscuda pel poble tibetà és denunciada per una activa comunitat tibetana a l’exili, com veiem, per exemple, en aquesta fotografia de les manifestacions regulars a la Plaça Universitat de Barcelona.
Albert Badosa Roldós
Referències
- BarcelonaRadical.net 2021. "Lhakar a la Pl. Universitat", http://www.barcelonaradical.net/info/6970/cada-dimecres-barcelona-lhakar-en-solidaritat-amb-els-tibetans, accedit el 09/03/2021.
- Wikimedia 2004. "Tibetan snow leopard", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tibetan_snow_leopard.svg, accedit el 09/03/2021.
- Wikimedia 2008. "Tibetischer Kulturraum Karte", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tibetischer_Kulturraum_Karte.png, accedit el 09/03/2021.
- Wikimedia 2013. "布达拉宫", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:%E5%B8%83%E8%BE%BE%E6%8B%89%E5%AE%AB.jpg, accedit el 09/03/2021.
- Wikimedia 2021. "Tibetan empire greatest extent 780s-790s CE", https://en.wikipedia.org/wiki/File:Tibetan_empire_greatest_extent_780s-790s_CE.png, accedit el 09/03/2021.