En un article anterior vam constatar el fet que el hindi i l’urdu són dues varietats estandarditzades de la mateixa llengua vernacle, l’indostànic (hindustānī), o més concretament, el khariboli. El hindi és, a banda de l’anglès, una de les llengües que té caràcter oficial a nivell federal a l’Índia, mentre que l’urdu és la llengua preferent de l’administració pakistanesa (encara que a la pràctica es conserva l’ús oficial de l’anglès) i també oficial a nivell regional a onze dels trenta-sis estats i territoris de l’Índia.
Mentre que al Pakistan l’urdu juga el paper de “llengua nacional” sense que això creï gaire oposició — i les ideologies lingüístiques que justifiquen aquesta posició privilegiada són dominants, si més no entre els panjabis ètnics — a l’Índia el hindi no ha pogut instal·lar-se tan fàcilment fora del nord i centre-nord del país. Això malgrat el fet que molts dels líders del moviment de resistència al règim colonial britànic es van posicionar a favor d’imposar una sola llengua nacional al nou estat plurinacional, com ara Gandhi o Jawaharlal Nehru (cap dels dos parlants nadius de l’indostànic):
Mentre que al Pakistan l’urdu juga el paper de “llengua nacional” sense que això creï gaire oposició — i les ideologies lingüístiques que justifiquen aquesta posició privilegiada són dominants, si més no entre els panjabis ètnics — a l’Índia el hindi no ha pogut instal·lar-se tan fàcilment fora del nord i centre-nord del país. Això malgrat el fet que molts dels líders del moviment de resistència al règim colonial britànic es van posicionar a favor d’imposar una sola llengua nacional al nou estat plurinacional, com ara Gandhi o Jawaharlal Nehru (cap dels dos parlants nadius de l’indostànic):
Gandhi (1917):
There is not another language capable of competing with Hindi in satisfying the five conditions. Bengali comes next to Hindi. But the Bengalis themselves make use of Hindi outside Bengal. No one wonders to see a Hindi-speaking man making use of Hindi, no matter where he goes. [...] Thus we see that Hindi alone can become the national language. [...] We have a right to appeal to their patriotic spirit and expect them to put forth sufficient effort in order to learn Hindi. For in future when Hindi has received State recognition, it will be introduced as a compulsory language in Madras as in other Provinces [...]
No hi ha cap altra llengua que pugui competir amb el hindi pel que fa a les cinc condicions [necessàries perquè es pugui convertir en la llengua nacional]. El bengalí seria la segona possibilitat, però els mateixos bengalís fan anar el hindi fora de Bengala. No ens estranya veure hindiparlants que fan servir el hindi a tot arreu. [...] Així que veiem que tan sols el hindi pot esdevenir la llengua nacional. [...] Tenim el dret d’apel·lar al sentiment patriòtic [dels pobles dravídics] i pretendre que posin esforç suficient a l’aprenentatge del hindi, ja que en el futur quan el hindi hagi rebut reconeixement estatal, serà una llengua obligatòria a Madràs i a les altres províncies [...]
There is not another language capable of competing with Hindi in satisfying the five conditions. Bengali comes next to Hindi. But the Bengalis themselves make use of Hindi outside Bengal. No one wonders to see a Hindi-speaking man making use of Hindi, no matter where he goes. [...] Thus we see that Hindi alone can become the national language. [...] We have a right to appeal to their patriotic spirit and expect them to put forth sufficient effort in order to learn Hindi. For in future when Hindi has received State recognition, it will be introduced as a compulsory language in Madras as in other Provinces [...]
No hi ha cap altra llengua que pugui competir amb el hindi pel que fa a les cinc condicions [necessàries perquè es pugui convertir en la llengua nacional]. El bengalí seria la segona possibilitat, però els mateixos bengalís fan anar el hindi fora de Bengala. No ens estranya veure hindiparlants que fan servir el hindi a tot arreu. [...] Així que veiem que tan sols el hindi pot esdevenir la llengua nacional. [...] Tenim el dret d’apel·lar al sentiment patriòtic [dels pobles dravídics] i pretendre que posin esforç suficient a l’aprenentatge del hindi, ja que en el futur quan el hindi hagi rebut reconeixement estatal, serà una llengua obligatòria a Madràs i a les altres províncies [...]
La voluntat de donar l’estatus de «llengua nacional» al hindi la va frustrar l’oposició organitzada d’alguns pobles del sud i l’est de l’Índia: van esclatar aldarulls al sud-est de l’Índia, a la zona de parla tàmil (cosa que va influir a la dominància de partits nacionalistes dravídics entre els tàmils), i també hi va haver bastanta oposició al hindi entre els bengalís, telugus i canaresos.
Tanmateix, el hindi sí que es va poder instal·lar com a llengua oficial en algunes zones del nord de l’Índia: aquesta regió és anomenada hindi belt (“cinturó hindi”) tant en hindi com en anglès. Inclou nou estats i dos territoris del nord i centre-nord de la federació.
Tanmateix, el hindi sí que es va poder instal·lar com a llengua oficial en algunes zones del nord de l’Índia: aquesta regió és anomenada hindi belt (“cinturó hindi”) tant en hindi com en anglès. Inclou nou estats i dos territoris del nord i centre-nord de la federació.
Aquest territori, definit per l’ús oficial del hindi a nivell d’estat federat o territori de l'unió, inclou vernacles de quatre branques diferents del continu dialectal indoari. Dins de tres d’aquestes branques trobem altres llengües estandarditzades que no es consideren dialectes del hindi.
Llengües paharis (“muntanyeses”) o zona septentrional [violeta]: de l’extrem nord del subcontinent. Inclou les llengües pròpies dels estats d’Uttarakhand (el garhwali i el kumaoni) i les de Himachal Pradesh (el kangri i moltes altres). La llengua més coneguda d’aquest grup és el khas (també anomenat nepalès), que és la llengua nacional de Nepal i oficial a l’estat indi de Sikkim.
Llengües rajasthanis [vermell]: un subgrup de la zona occidental, una zona que també inclou el gujarati, la llengua oficial de l’estat de Gujarat. La llengua més parlada del grup és el marwari. Es parlen sobretot al Rajasthan, però també a l’oest de Madhya Pradesh i el sud-est del Pakistan, així com al nord del Pakistan dins d’illots lingüístics habitats per la casta gújjar.
Llengües biharis [groc]: un subgrup de la zona oriental, que també inclou el bengalí, l’assamès i l’oriya, oficials a Bengala Occidental (i a l’estat independent de Bangladesh), Assam i Odisha, respectivament. Les llengües biharis es parlen a Bihar, Jharkhand, i l’est d’Uttar Pradesh. La llengua més parlada del grup és el bhojpuri (parlada també per gran part de la població índia del Carib; a Surinam rep el nom de "sarnami"), mentre que el maithili és l’únic reconegut per la Constitució de l’Índia.
La zona central (o pròpiament “indostànica”) [taronja] és l’única branca del continu indoari que sovint s’inclou completament dins del “hindi”. Es divideix en dos subgrups: les llengües indostàniques occidentals (el khariboli o hindi pròpiament dit, així com el braj, haryanvi, bundeli i kannauji) i les orientals (l’awadhi, bagheli i chattisgarhi). Es parlen a Uttar Pradesh, Delhi, Haryana, Madhya Pradesh i Chattisgarh. L’awadhi és parlat per la comunitat sud-àsiatica de Fiji, on rep el nom de “fiji hindi” i a més a més gaudeix d’estatus oficial.
Moltes d’aquestes llengües estan passant per un procés de substitució lingüística cap al hindi estàndard. En algunes regions han sorgit moviments lingüístics per a l’oficialització d’aquestes llengües, sobretot el marwari (o “rajasthani”, amb la voluntat d’establir el marwari literari com a variant estàndard del domini rajasthani), el bhojpuri i el maithili.
Aquí tenim un mapa del compte de Twitter india.in.pixels que presenta la idea que només les llengües de la zona central serien dialectes del hindi, mentre que les altres s’incorporen al hindi per raons polítiques:
Llengües rajasthanis [vermell]: un subgrup de la zona occidental, una zona que també inclou el gujarati, la llengua oficial de l’estat de Gujarat. La llengua més parlada del grup és el marwari. Es parlen sobretot al Rajasthan, però també a l’oest de Madhya Pradesh i el sud-est del Pakistan, així com al nord del Pakistan dins d’illots lingüístics habitats per la casta gújjar.
Llengües biharis [groc]: un subgrup de la zona oriental, que també inclou el bengalí, l’assamès i l’oriya, oficials a Bengala Occidental (i a l’estat independent de Bangladesh), Assam i Odisha, respectivament. Les llengües biharis es parlen a Bihar, Jharkhand, i l’est d’Uttar Pradesh. La llengua més parlada del grup és el bhojpuri (parlada també per gran part de la població índia del Carib; a Surinam rep el nom de "sarnami"), mentre que el maithili és l’únic reconegut per la Constitució de l’Índia.
La zona central (o pròpiament “indostànica”) [taronja] és l’única branca del continu indoari que sovint s’inclou completament dins del “hindi”. Es divideix en dos subgrups: les llengües indostàniques occidentals (el khariboli o hindi pròpiament dit, així com el braj, haryanvi, bundeli i kannauji) i les orientals (l’awadhi, bagheli i chattisgarhi). Es parlen a Uttar Pradesh, Delhi, Haryana, Madhya Pradesh i Chattisgarh. L’awadhi és parlat per la comunitat sud-àsiatica de Fiji, on rep el nom de “fiji hindi” i a més a més gaudeix d’estatus oficial.
Moltes d’aquestes llengües estan passant per un procés de substitució lingüística cap al hindi estàndard. En algunes regions han sorgit moviments lingüístics per a l’oficialització d’aquestes llengües, sobretot el marwari (o “rajasthani”, amb la voluntat d’establir el marwari literari com a variant estàndard del domini rajasthani), el bhojpuri i el maithili.
Aquí tenim un mapa del compte de Twitter india.in.pixels que presenta la idea que només les llengües de la zona central serien dialectes del hindi, mentre que les altres s’incorporen al hindi per raons polítiques:
Segons la visió dominant del nacionalisme indi i hinduista totes aquestes varietats serien dialectes del hindi. Podriem comparar aquesta imposició del khariboli per sobre dels altres dialectes del cinturó hindi amb l’imposició del toscà literari (convertit en “italià”) per sobre dels altres vernacles romànics d’Itàlia (aquí un article on vam tractar el tema), amb la diferència que aquesta política es limita al centre i centre-nord de l’Índia i no va aconseguir quallar a la resta del domini indo-ari, i encara menys al sud dravídic.
Una altra definició limitaria l’extensió tradicional del hindi a la zona de parla khariboli (Delhi i el nord-oest d’Uttar Pradesh), o la podríem estendre a tota la zona central o indostànica, com fa el mapa de dalt. El temps dirà si d’aquesta regió sortiran més “llengües” políticament reconegudes (seguint el camí que ja ha emprès el maithili), o si el hindi s’imposarà com a llengua vernacle dominant del cinturó central de l’Índia, tot empenyent les altres llengües indostàniques, així com les biharis, rajasthanis i algunes de les paharis, cap a l’extinció.
Saim Dušan Inayatullah
Referències
Una altra definició limitaria l’extensió tradicional del hindi a la zona de parla khariboli (Delhi i el nord-oest d’Uttar Pradesh), o la podríem estendre a tota la zona central o indostànica, com fa el mapa de dalt. El temps dirà si d’aquesta regió sortiran més “llengües” políticament reconegudes (seguint el camí que ja ha emprès el maithili), o si el hindi s’imposarà com a llengua vernacle dominant del cinturó central de l’Índia, tot empenyent les altres llengües indostàniques, així com les biharis, rajasthanis i algunes de les paharis, cap a l’extinció.
Saim Dušan Inayatullah
Referències
- Gandhi MK, 1917. Speeches and Writings of Mahatma Gandhi, pp.395-99, citat a “National Language and Script”, mkgandhi.org, https://www.mkgandhi.org/towrds_edu/chap15.htm, accedit el 12/10/2020.
- India in Pixels, 2020. “The Dialects* of Hindi - *Both Linguistic and Political”, https://twitter.com/indiainpixels/status/1305514871660797952, accedit el 12/10/2020.
- Wikimedia 2018. “Aires de répartition des principales langues indo-aryennes”, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Major_Indo-Aryan_languages.png, accedit el 12/10/2020.
- Wikimedia 2020. “States and union territories of India by the most commonly spoken official language”, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Language_region_maps_of_India.svg, accedit el 12/10/2020