A tots ens sona Manxúria com a regió llunyana que alguns encara saben situar més o menys al nord de la Xina. El que no coneixem tant són les llengües de la regió, entre les quals es troba pròpiament el manxú, llengua dels primers emperadors de la dinastia Qing, instaurada al segle XVII i última de l’Imperi Xinès.
El manxú és una llengua manxú-tungusa en relació amb llengües com l’evenki, l’oroqen o el nanai. Totes aquestes llengües són parlades per pobles situats just en la frontera entre la República Popular de la Xina i la Federació Russa i en una situació sociolingüística precària.
Els manxús, hereus dels jurtxets, habitants a la riba del Riu Amur, van aconseguir el tron de l’Imperi Xinès l’any 1644 fent caure la Dinastia Ming aprofitant-se de la profunda crisi que vivia. Així començava la Dinastia Qing, la segona dinastia d’origen manxú de la història de la Xina. La primera va ser la Dinastia Jin o Dinastia Jurtxet, que va governar entre els segles XII i XIII.
El manxú és una llengua manxú-tungusa en relació amb llengües com l’evenki, l’oroqen o el nanai. Totes aquestes llengües són parlades per pobles situats just en la frontera entre la República Popular de la Xina i la Federació Russa i en una situació sociolingüística precària.
Els manxús, hereus dels jurtxets, habitants a la riba del Riu Amur, van aconseguir el tron de l’Imperi Xinès l’any 1644 fent caure la Dinastia Ming aprofitant-se de la profunda crisi que vivia. Així començava la Dinastia Qing, la segona dinastia d’origen manxú de la història de la Xina. La primera va ser la Dinastia Jin o Dinastia Jurtxet, que va governar entre els segles XII i XIII.
Així, veiem que els manxús han estat històricament bastant implicats en tot allò que passava a la Xina, malgrat parlar una llengua amb la qual no tenien cap relació.
Els manxús, així que van controlar l’Imperi van iniciar una política de privilegi cap als de la seva ètnia i els seus territoris; un privilegi que paradoxalment els va portar a l’assimilació cap al mandarí, llengua de poder de l’Imperi, especialment al centre-nord.
Durant els primers decennis no es va permetre que xinesos han (parlants de mandarí) s’establissin a Manxúria, ja que els governants, conscients de la minoria que representaven, veien en això una amenaça cap a la preservació de la seva llengua i tradició. A més, van reservar els càrrecs militars i administratius més importants per a manxús i altres pobles tungusos de Manxúria per a assegurar-se’n la fidelitat.
Els manxús, així que van controlar l’Imperi van iniciar una política de privilegi cap als de la seva ètnia i els seus territoris; un privilegi que paradoxalment els va portar a l’assimilació cap al mandarí, llengua de poder de l’Imperi, especialment al centre-nord.
Durant els primers decennis no es va permetre que xinesos han (parlants de mandarí) s’establissin a Manxúria, ja que els governants, conscients de la minoria que representaven, veien en això una amenaça cap a la preservació de la seva llengua i tradició. A més, van reservar els càrrecs militars i administratius més importants per a manxús i altres pobles tungusos de Manxúria per a assegurar-se’n la fidelitat.
Mentrestant, però, els governants a Pequín ja pràcticament estaven del tot assimilats pel que fa a la llengua. Amb el temps, a més, van anar perdent la vinculació amb la seva terra i es van començar a donar fenòmens paradoxals. Com que molts llocs estaven reservats per a manxús, van començar a haver-hi xinesos han que pagaven diners a famílies manxús per a que els adoptessin i, així, passar a ser considerats també manxús i poder optar a certes posicions. Aquest fet va començar a introduir xinesos han a Manxúria i a posicions normalment reservades a manxús. Amb els anys, la política proteccionista dels manxús es va anar relaxant i es van començar a enviar manxús a lluitar en diverses guerres patint quantitats ingents de baixes, a permetre xinesos han de viure a Manxúria, que és una regió rica en recursos i molt poc explotada fins a aquell moment. Paral·lelament, els matrimonis mixtos per interès entre manxús i han eren cada cop més habituals (els uns posaven l’ètnia i els altres els diners).
Així, a principis del segle XX, la major part dels manxús ètnics ja no parlaven manxú, sinó xinès mandarí. A més, a Manxúria els xinesos han representaven ja una majoria de la població i els manxús eren cada cop menys. Finalment, quan la Dinastia Qing va caure el 1911, el nou govern nacionalista de la República de la Xina veia en els manxús uns estrangers usurpadors de l’estat xinès i el manxú va començar a estar cada cop més fortament estigmatitzat.
Avui, el manxú és parlat per una vintena de persones i va camí de la desaparició, almenys com a llengua inicial, ja que malgrat tot hi ha un gruix de centenars o milers de persones que l’han après i el parlen com a segona llengua.
I així és com manxú va passar de ser la llengua imperial a ser completament assimilada pel mandarí, com altres tantes llengües que han gaudit de períodes d’hegemonia en determinats moments com l’occità, el yukatek (maia), l’arameu, l’hebreu (clàssic) , l’accadi o el sumeri i que han acabat extingides o en greu perill de desaparèixer.
Així, a principis del segle XX, la major part dels manxús ètnics ja no parlaven manxú, sinó xinès mandarí. A més, a Manxúria els xinesos han representaven ja una majoria de la població i els manxús eren cada cop menys. Finalment, quan la Dinastia Qing va caure el 1911, el nou govern nacionalista de la República de la Xina veia en els manxús uns estrangers usurpadors de l’estat xinès i el manxú va començar a estar cada cop més fortament estigmatitzat.
Avui, el manxú és parlat per una vintena de persones i va camí de la desaparició, almenys com a llengua inicial, ja que malgrat tot hi ha un gruix de centenars o milers de persones que l’han après i el parlen com a segona llengua.
I així és com manxú va passar de ser la llengua imperial a ser completament assimilada pel mandarí, com altres tantes llengües que han gaudit de períodes d’hegemonia en determinats moments com l’occità, el yukatek (maia), l’arameu, l’hebreu (clàssic) , l’accadi o el sumeri i que han acabat extingides o en greu perill de desaparèixer.
Ernest Montserrat
Referències
- Wikimedia 2011, 'A late Ming-dynasty (1368–1644) woodblock print depicting a Jurchen tribesman.', https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Jurchen_woodblock_print.png, accedit 26/11/2020.
- Wikimedia 2020a, 'Map of Manchuria', https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Manchuria.png, accedit 26/11/2020.
- Wikimedia 2020b, 'Map showing the distribution of the Tungusic languages in Siberia, Manchuria, and Northwest China', https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Distribution_of_the_Tungusic_languages.svg, accedit 26/11/2020.
- WIkimedia 2020c, 'Flag of the Chinese Empire under the Qing dynasty (1889-1912)', https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Flag_of_China_(1889%E2%80%931912).svg, accedit 26/11/2020.
- WIkimedia 2020d, 'A Manchu seal "Xanggiyan alin sahaliyan muke, sekiyen goro eyen golmin" with characters in white', https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sealeg25.png, accedit 26/11/2020.