Al món hi ha molts sistemes multilingües, en què el coneixement i ús de diverses llengües és normal i defineix les relacions de la comunitat, que està formada per ètnies i llengües diferents. Aquests sistemes multilingües solen estar en zones d’alta diversitat lingüística, especialment en llocs petits, però també en zones frontereres o de contacte.
En aquesta taula rodona organitzada pel recentment fundat ILARA (Institut de Llengües Rares), diversos experts en sistemes multilingües d’arreu del món discuteixen sobre aquests sistemes, les seves relacions amb la cultura i la identitat, els perills que els amenacen i també què poden aportar les pràctiques multilingües a la humanitat.
En aquesta taula rodona organitzada pel recentment fundat ILARA (Institut de Llengües Rares), diversos experts en sistemes multilingües d’arreu del món discuteixen sobre aquests sistemes, les seves relacions amb la cultura i la identitat, els perills que els amenacen i també què poden aportar les pràctiques multilingües a la humanitat.
Hem de recordar, nogensmenys, que Europa també és molt diversa, no només amb les comunitats de migrants internacionals, sinó també en els seus contínuums lingüístics i zones de contacte. Tot i que a Europa la majoria de converses de cara al públic són monolingües (pel fenomen de l’acomodació lingüística), en esferes més privades hi poden haver converses multilingües. Per exemple, en Kofi Yakpo explica que en un bar del nord-oest d’Alemanya va sentir una conversa trilingüe en frisó, baix alemany i alemany estàndard. Aquesta mena de multilingüisme, tan comú a la resta de continents, està desapareixent a marxes forçades a Europa pels efectes de les polítiques dels estats nació (un estat, una llengua) i la imposició del principi d’acomodació lingüística, juntament amb l’expansió sense aturador de l’anglès.
En aquests sistemes, les pràctiques lingüístiques i les identitats funcionen de formes molt diferents a com ho fan en comunitats no-multilingües. La desaparició dels sistemes multilingües provoca greus canvis en l’ecologia lingüística de la zona i les vides dels seus habitants. Així, mentre a Surinam moltes comunitats indígenes (barrejades amb comunitats afrodescendents) han passat a parlar sranan tongo[1] però mantenen la seva identitat indígena inequívocament, a Rondônia (Brasil), el colonialisme intern i els efectes socioeconòmics de la irrupció del capitalisme han destruït el sistema multilingüe que existia i els lligams entre comunitats. Amb unes llengües en greu perill d’extinció, els investigadors només poden intentar reconstruir el sistema que havia existit mitjançant entrevistes i històries orals dels ancians de les comunitats.
Rondônia és un gran exemple del fet que, com menys conscients som de la diversitat interna de la nostra comunitat i també de la que ens envolta (i, per extensió, com menys diversitat hi ha), més totalitària és la imatge de la nostra pròpia comunitat i individualitat. Podeu explorar més aquesta tesi en aquest article de David Ginebra, lingüista del GLiDi. Això està relacionat amb la destrucció de la importància de les relacions socials provocada pel capitalisme a tot el món, amb efectes especials en les comunitats multilingües, on les relacions socials en són un dels pilars.
Rondônia és un gran exemple del fet que, com menys conscients som de la diversitat interna de la nostra comunitat i també de la que ens envolta (i, per extensió, com menys diversitat hi ha), més totalitària és la imatge de la nostra pròpia comunitat i individualitat. Podeu explorar més aquesta tesi en aquest article de David Ginebra, lingüista del GLiDi. Això està relacionat amb la destrucció de la importància de les relacions socials provocada pel capitalisme a tot el món, amb efectes especials en les comunitats multilingües, on les relacions socials en són un dels pilars.
Aquests, però, no són els únics efectes del fet d’aplicar les lògiques de mercat a zones d’alta diversitat lingüística i cultural. Aplicar aquestes lògiques de mercat sobre els sistemes multilingües de l’Àfrica i Amèrica provoca un desequilibri que fa que llengües indígenes/autòctones acabin actuant com a llengües colonials (colonització interna), com l’oficialitat del tucano a la zona del Vaupés (selva amazònica) o la negligència de l’estat en polítiques públiques, que fa que el pidgin del Camerun s’expandeixi seguint lògiques capitalistes de mercat a costa d’altres llengües.
Tot això s’explica perquè els valors capitalistes de mercat i el seu aliat polític, l’estat nació, comporten intrínsecament una visió monolítica de la llengua que és incompatible amb la diversitat, i més encara amb els sistemes multilingües, que estan condemnats a la regressió fins a la desaparició sota el sistema econòmic hegemònic mundial.
En definitiva, els grans canvis socioeconòmics derivats de les dinàmiques capitalistes mostren com de fràgils són la nostra llibertat, els nostres drets i els nostres sistemes culturals. Defensant, promovent i practicant la diversitat som més lliures i resistents a la dominació tant física com simbòlica. Això no vol dir que els sistemes diversos no siguin injustos, però com a mínim hi ha més control i llibertat de decisió que si són fruit d’influències externes, que impliquen menys relacions socials i un empobriment de les relacions intercomunitàries.
Tot això s’explica perquè els valors capitalistes de mercat i el seu aliat polític, l’estat nació, comporten intrínsecament una visió monolítica de la llengua que és incompatible amb la diversitat, i més encara amb els sistemes multilingües, que estan condemnats a la regressió fins a la desaparició sota el sistema econòmic hegemònic mundial.
En definitiva, els grans canvis socioeconòmics derivats de les dinàmiques capitalistes mostren com de fràgils són la nostra llibertat, els nostres drets i els nostres sistemes culturals. Defensant, promovent i practicant la diversitat som més lliures i resistents a la dominació tant física com simbòlica. Això no vol dir que els sistemes diversos no siguin injustos, però com a mínim hi ha més control i llibertat de decisió que si són fruit d’influències externes, que impliquen menys relacions socials i un empobriment de les relacions intercomunitàries.
[1] El sranan tongo és un crioll, lexificat per l'anglès, però amb substrat holandès.
Albert Badosa Roldós
Referències
- Wikimedia 2011a. "Low Saxon", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Low_Saxon_Dialects.svg
- Wikimedia 2011b. "Rondonia in Brazil", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rondonia_in_Brazil.svg
- Wikimedia 2013. "Frisian languages in Europe", https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Frisian_languages_in_Europe.svg