La notícia d'avui que ens ha arribat des de les Illes Britàniques sens dubte ha decebut molts dels meus companys de viatge ideològics a Catalunya. Jo personalment com a algú d'esquerres m
Primer, cal que ens informem de quines exactament són les llengües autòctones d'Escòcia. I no, no n'hi ha una de sola, encara que el gaèlic escocès és la més reconeguda i la que surt al cartell bilingüe de dalt (fàilte gu Alba). Els gaèlics hi van arribar fa més de mil anys des d'Irlanda, colonitzant terres on abans hi havia presència de pictes i britans (aquests últims són els avantpassats culturals dels gal·lesos i bretons). Llavors els anglo-saxons van envair la Gran Bretanya i el seu parlar germànic (avui en dia anomenat scots) es va implantar al sud-est d'Escòcia, expandint-se després a la resta de les terres baixes i illes septentrionals del país. Les terres altes i les illes occidentals, en canvi, van mantenir el llegat celta:
'hagués alegrat d'una derrota dels tories anglesos i la retirada del trident nuclear de la costa occidental del país. No obstant això, des d'un punt de vista estrictament ecolingüístic, res no ha canviat. Això es deu al fet que no hi ha cap discurs ecolingüístic desenvolupat dins de l'independentisme i nacionalisme escocesos, que s'exemplifica per la manca de respecte cap a la territorialitat de les llengües autòctones i la manca d'una visió d'aquestes com a elements banals (en comptes de marcadament polítics/folkloritzats) de la vida pública escosesa. Primer, cal que ens informem de quines exactament són les llengües autòctones d'Escòcia. I no, no n'hi ha una de sola, encara que el gaèlic escocès és la més reconeguda i la que surt al cartell bilingüe de dalt (fàilte gu Alba). Els gaèlics hi van arribar fa més de mil anys des d'Irlanda, colonitzant terres on abans hi havia presència de pictes i britans (aquests últims són els avantpassats culturals dels gal·lesos i bretons). Llavors els anglo-saxons van envair la Gran Bretanya i el seu parlar germànic (avui en dia anomenat scots) es va implantar al sud-est d'Escòcia, expandint-se després a la resta de les terres baixes i illes septentrionals del país. Les terres altes i les illes occidentals, en canvi, van mantenir el llegat celta:
La zona de parla scots és molt més poblada que la zona de parla gaèlica (les terres altes tenien una població de 232 mil persones l'any 2011), i per això l'scots també té força més parlants que el gaèlic (segons el cens del 2011 1,2 millions dels 5,1 millions d'escocesos saben scots, mentre que amb prou feines 90 mil persones tenen algun coneixement del gaèlic). Llavors, donades aquestes dades demogràfiques, per què no surt l'scots al costat del gaèlic al cartell de dalt? Quin sentit té bastir un moviment de revitalització lingüística sense fer res per la llengua minoritzada més viva?
Doncs perquè l'scots, pel fet de ser una llengua germànica fortament emparentada amb l'anglès, és vist com una varietat mal parlada o deficient d'aquest. L'scots era la llengua oficial de l'antic Regne d'Escòcia, i era universalment considerat com a llengua germana de l'anglès i no pas cap patuès, però amb l'Acte d'Unió del 1707 amb Anglaterra l'Escòcia independent va desaparèixer i l'estàndard literari meridional del bloc dialectal anglo-saxó va començar a tenir més prestigi. Finalment al segle XX l'ensenyament obligatori i els mitjans de communicació van contribuir a una progressiva dialectalització de l'scots i la seva substitució per l'anglès.
Llavors podem preguntar què s'ha fet des del nacionalisme i sobiranisme escocesos per revertir aquesta situació? La resposta: gairebé res, malauradament. Hi ha un canal de televisió públic en gaèlic (BBC Alba), el gaèlic gaudeix de la protecció (limatada, però existent) que li atorga l'Acte de la Llengua Gaèlica del 2005, unes quantes escoles imparteixen assignatures en gaèlic (majoritàriament a les terres altes, però també a la zona històricament de parla scots!), i té presència a la retolació pública. L'scots, malgrat tenir el 2400% més de parlants que el gaèlic, no disposa de cap d'aquestes eines de protecció. I què en diu el Partit Nacional Escocès, actualment el partit dominant a Escòcia i el principal exponent del referèndum d'ahir? Mirem el seu llibre blanc sobre la indepèndencia, en el qual es descriuen les polítiques que s'adoptarien en una Escòcia independent:
"El cens del 2011, per primer cop, va facilitar informació sobre el número de parlants d'scots. Aquesta informació, en una Escòcia independent, ajudarà a desenvolupar polítiques i promoure l'ús i estatus de la llengua scots i donar suport a comunitats que parlen scots."
I res més. No es proposa obrir escoles on s'hi imparteixin assignatures en scots (a molt estirar, dins de l'assignatura d'anglès s'hi admet més "literatura dialectal"), no es proposa construir un BBC Lallans en scots a base del model del BBC Alba, ni tampoc introduir la llengua escrita a l'àmbit públic. Efectivament, a les terres baixes hi és més fàcil trobar cursos de la llengua pròpia de la regió veïna (el gaèlic) que no pas d'scots; imagineu-vos que apliquéssim aquest model a Catalunya, i que a Barcelona hi hagués immersió en aranès en algunes escoles però no pas en català! Pel que fa a la presència de la llengua escrita, es veu que la distància entre l'anglès i el gaèlic fa que el gaèlic sigui més útil per mostra una identitat diferenciada i no anglesa - però en què s'haurien de basar les polítiques lingüístiques modernes, en nacionalismes folkoritzants o en l'ecologisme lingüístic ben entès?
Ja veig alguns dels contraarguments al que he escrit aquí:
Entenc aquests arguments, però considero que manquen d'una visió de la relació ecològica entre les llengües. Primer, una llengua s'ha de normalitzar dins del seu territori històric - de la mateixa manera que no té sentit salvar el català a les Illes Ryukyu (o bé l'okinawà als Països Catalans), tampoc no podem salvar el gaèlic agafant Edimburg i Glasgow com a centres focals. Segon, també es coneix que les societats multilingües resisteixen la substitució més que no pas les bilingües - això vol dir que la promoció de l'scots és igual a la promoció del gaèlic, i si es normalitzés l'scots a les terres baixes, això representaria un impuls pel gaèlic també. Ho podríem comparar amb el discurs ecològic sobre la diversitat de les espècies naturals - per fer reviure una espècie també cal mantenir l'ecologia del seu entorn (és a dir, les altres espècies que interactuen en un mateix lloc).
Per tant, podem concloure que l'scots haurà de ser un element vital en la creació d'una Escòcia més multilingüe, i la seva absència fins ara en els discursos i polítiques nacionalistes no només posa en perill el futur d'aquesta llengua, sinó també del gaèlic i l'ecologia lingüística escocesa en general.
Doncs perquè l'scots, pel fet de ser una llengua germànica fortament emparentada amb l'anglès, és vist com una varietat mal parlada o deficient d'aquest. L'scots era la llengua oficial de l'antic Regne d'Escòcia, i era universalment considerat com a llengua germana de l'anglès i no pas cap patuès, però amb l'Acte d'Unió del 1707 amb Anglaterra l'Escòcia independent va desaparèixer i l'estàndard literari meridional del bloc dialectal anglo-saxó va començar a tenir més prestigi. Finalment al segle XX l'ensenyament obligatori i els mitjans de communicació van contribuir a una progressiva dialectalització de l'scots i la seva substitució per l'anglès.
Llavors podem preguntar què s'ha fet des del nacionalisme i sobiranisme escocesos per revertir aquesta situació? La resposta: gairebé res, malauradament. Hi ha un canal de televisió públic en gaèlic (BBC Alba), el gaèlic gaudeix de la protecció (limatada, però existent) que li atorga l'Acte de la Llengua Gaèlica del 2005, unes quantes escoles imparteixen assignatures en gaèlic (majoritàriament a les terres altes, però també a la zona històricament de parla scots!), i té presència a la retolació pública. L'scots, malgrat tenir el 2400% més de parlants que el gaèlic, no disposa de cap d'aquestes eines de protecció. I què en diu el Partit Nacional Escocès, actualment el partit dominant a Escòcia i el principal exponent del referèndum d'ahir? Mirem el seu llibre blanc sobre la indepèndencia, en el qual es descriuen les polítiques que s'adoptarien en una Escòcia independent:
"El cens del 2011, per primer cop, va facilitar informació sobre el número de parlants d'scots. Aquesta informació, en una Escòcia independent, ajudarà a desenvolupar polítiques i promoure l'ús i estatus de la llengua scots i donar suport a comunitats que parlen scots."
I res més. No es proposa obrir escoles on s'hi imparteixin assignatures en scots (a molt estirar, dins de l'assignatura d'anglès s'hi admet més "literatura dialectal"), no es proposa construir un BBC Lallans en scots a base del model del BBC Alba, ni tampoc introduir la llengua escrita a l'àmbit públic. Efectivament, a les terres baixes hi és més fàcil trobar cursos de la llengua pròpia de la regió veïna (el gaèlic) que no pas d'scots; imagineu-vos que apliquéssim aquest model a Catalunya, i que a Barcelona hi hagués immersió en aranès en algunes escoles però no pas en català! Pel que fa a la presència de la llengua escrita, es veu que la distància entre l'anglès i el gaèlic fa que el gaèlic sigui més útil per mostra una identitat diferenciada i no anglesa - però en què s'haurien de basar les polítiques lingüístiques modernes, en nacionalismes folkoritzants o en l'ecologisme lingüístic ben entès?
Ja veig alguns dels contraarguments al que he escrit aquí:
- No és més important donar suport a la llengua més feble? La importància d'una llengua no s'ha d'establir pel seu número de parlants, sinó pel mateix fet de ser llengua.
- Vist que l'scots s'assembla a l'anglès, no seria millor concentrar esforços en el gaèlic per tal de preservar més diversitat lingüística absoluta? És a dir, perdem més amb la desaparició de la família celta sencera que no pas amb la pèrdua d'una llengua germànica fortament emparentada amb la llengua que la substitueix.
Entenc aquests arguments, però considero que manquen d'una visió de la relació ecològica entre les llengües. Primer, una llengua s'ha de normalitzar dins del seu territori històric - de la mateixa manera que no té sentit salvar el català a les Illes Ryukyu (o bé l'okinawà als Països Catalans), tampoc no podem salvar el gaèlic agafant Edimburg i Glasgow com a centres focals. Segon, també es coneix que les societats multilingües resisteixen la substitució més que no pas les bilingües - això vol dir que la promoció de l'scots és igual a la promoció del gaèlic, i si es normalitzés l'scots a les terres baixes, això representaria un impuls pel gaèlic també. Ho podríem comparar amb el discurs ecològic sobre la diversitat de les espècies naturals - per fer reviure una espècie també cal mantenir l'ecologia del seu entorn (és a dir, les altres espècies que interactuen en un mateix lloc).
Per tant, podem concloure que l'scots haurà de ser un element vital en la creació d'una Escòcia més multilingüe, i la seva absència fins ara en els discursos i polítiques nacionalistes no només posa en perill el futur d'aquesta llengua, sinó també del gaèlic i l'ecologia lingüística escocesa en general.
Saim Dušan Inayatullah és estudiant de 3r de Lingüística a la Universitat de Barcelona.
La notícia d’uèi que nos es arribada de las Islas Britanicas sens dobte a decebut fòrça companhs de viatge ideologics mieus en Catalonha. Ieu personalament coma qualcun d’esquèrras m’agués alegrat d'una desbranda dels tories anglesos e la retirada del trident nuclear de la costa occidentala del país. Totun, d’un punt de vista estrictament ecolingüistic, res a pas cambiat, doncas que i a pas cap de discors ecolingüistic desvolopat dins l'independentisme e nacionalisme escoceses. Aquò s'exemplifica per la manca de respècte vers la territorialitat de las lengas autoctònas e la manca d'una vision d'aquestas coma elements banals (en comptes de marcadament politics/folklorizats) de la vida publica escocesa.
Primerament, cal que nos informem de quinas exactament son las lengas autoctònas d'Escòcia. E non, i a pas una de sola, e mai se lo gaelic escocés es la mei reconeguda e la que vesèm a l’aficha bilingüe de naut (fàilte gu Alba). Los gaelics i arribèron fa mei de mil ans d'Irlanda, colonizant tèrras ont abans i aviá preséncia de pictes e britans (aquestes darrièrs son los ancessors culturals dels galeses e bretons). Alavetz los anglo-saxons ocupèron la Gran Bretanha e son parlar germanic (uèi lo dia anomenat scots) s’implantèt al sud-est d'Escòcia, s’expandint après a la rèsta de las tèrras bassas e islas septentrionalas del país. Las tèrras nautas e las islas occidentalas, per contra, mantenguèron lo legat celta:
Primerament, cal que nos informem de quinas exactament son las lengas autoctònas d'Escòcia. E non, i a pas una de sola, e mai se lo gaelic escocés es la mei reconeguda e la que vesèm a l’aficha bilingüe de naut (fàilte gu Alba). Los gaelics i arribèron fa mei de mil ans d'Irlanda, colonizant tèrras ont abans i aviá preséncia de pictes e britans (aquestes darrièrs son los ancessors culturals dels galeses e bretons). Alavetz los anglo-saxons ocupèron la Gran Bretanha e son parlar germanic (uèi lo dia anomenat scots) s’implantèt al sud-est d'Escòcia, s’expandint après a la rèsta de las tèrras bassas e islas septentrionalas del país. Las tèrras nautas e las islas occidentalas, per contra, mantenguèron lo legat celta:
La zòna de parla scots es fòrça mei poblada que la zòna de parla gaelica (las tèrras nautas avián una populacion de 232 mila personas l'an 2011), e pr’amor d’aquò l'scots a tanben fòrça mei parlants que lo gaelic (segon lo cens del 2011 1,2 millions dels 5,1 millions d'escoceses sabon scots, del temps que a pena 90 mila personas an qualque coneissença del gaelic). Alavetz, considerant aquestes donadas demograficas, perqué sòrt pas l'scots al costat del gaelic a l’aficha de naut? Traupatz que siague gaire lògic bastir un movement de revitalizacion lingüistica sens faire res per la lenga minorizada mei viva?
Doncas pr’amor que l'scots, pel fach d’èstre una lenga germanica fortament ligada amb l'anglés, es vist com una varietat mal parlada o deficienta d'aquest. L'scots èra la lenga oficiala de l'antic Regne d'Escòcia, e èra universalament considerat una lenga sòrre de l'anglés e pas cap patués, mas amb l'Acte d'Union del 1707 amb Anglaterra l'Escòcia independenta desapareguèt e l'estandard literari meridional del bloc dialectal anglo-saxon comencèt a aver mei de prestigi. Finalament al segle XX l'ensenhament obligatòri e los mejans de comunicacions contribuiguèt a una progressiva dialectalizacion de l'scots e sa substitucion per l'anglés.
Alavetz podem demandar què s’es fach del nacionalisme e sobiranisme escoceses per revertir aquesta situacion? La responsa: gaireben res, malastrosament. I a un canal de television public en gaelic (BBC Alba), lo gaelic gaudís de la proteccion (limitada, mas existenta) que li autreja l'Acte de la Lenga Gaelica del 2005, qualques escòlas impartísson de matèrias en gaelic (majoritàriament dins las tèrras altas, mas tanben dins la zòna històricament de parla scots!), e a preséncia dins la retolacion publica. L'scots, malgrat aver lo 2400% mei de parlants que lo gaelic, disposa pas de cap d'aquestas aisinas de proteccion. I què ne ditz lo Partit Nacional Escocés, actualament lo partit dominant en Escòcia e lo principal exponent del referendum d'ièr? Agachem son libre blanc sus la independéncia, en que se descrivon las politicas que s'adoptarián dins una Escòcia independenta:
"Lo cens del 2011, per primer còp, facilitèt informacion sus lo numèro de parlants d'scots. Aquesta informacion, en una Escòcia independenta, ajudarà a desvolopar políticas e promòure l'usatge e estatus de la lenga scots e donar supòrt a comunautats que parlan scots."
E res de mei. Se proposa pas dobrir escòlas ont s’i impartísson matèrias en scots (al mai, dins la matèria d'anglés s'i admet mei de "literatura dialectala"), se proposa pas bastir un BBC Lallans en scots sus lo model del BBC Alba, ni tanpauc introdusir la lenga escricha al domeni public. Efectivament, en las tèrras baissas i es mei facil trobar corses de la lenga pròpria de la region vesina (lo gaelic) que non pas d'scots; imaginatz-vos qu’apliquem aqueste model en Catalonha, e que en Barcelona i agués immersion en aranés dins qualques escòlas mas non pas en catalan! Per çò qu’es de la preséncia de la lenga escricha, se vei que la distància entre l'anglés e lo gaelic fai que lo gaelic siá mei util per mostrar una identitat diferenciada e pas anglesa - mas sus què se deurián basar las políticas lingüisticas modernas, sus de nacionalismes folkorizants o sus l'ecologisme lingüistic ben comprés?
Vesi ja qualques contraarguments a çò qu’ai escrich aquí:
-Es pas mei important donar supòrt a la lenga mei febla? La importància d'una lenga no se deuriá establir per son numèro de parlants, senon pel meteis fach d’èstre lenga.
-Vist que l'scots s'assembla a l'anglès, seriá pas melhor concentrar esforces en lo gaelic per preservar mei de diversitat lingüistica absoluta? Es a díser, perdem mei amb la desaparicion de la familia celta entièra que amb la pèrda d'una lenga germanica fortament ligada amb la lenga que la substituís.
Compreni aquestes arguments, mas considèri que mancan d'una vision de la relacion ecologica entre las lengas. Primerament, una lenga se deuriá normalizar dins son territòri historic - de la meteissa manièra qu’es pas logic salvar lo catalan en las Islas Ryukyu (o l'okinawan en los Païses Catalans), podem pas salvar lo gaelic prenent Edimburg e Glasgow coma centres focals tanpauc. Segondament, tanben se sap que las societats multilingas resistisson la substitucion mei que las bilingüas – aquò vòl díser que la promocion de l'scots es parièra a la promocion del gaelic, e se se normalizesse l'scots a las tèrras baissas, aquò representariá un impuls pel gaelic tanben. O poiriam comparar amb lo discors ecologic sus la diversitat de las espècias naturalas - per fer reviure una espècia cal tanben manténher l'ecologia de son entorn (es a díser, las autras espècias qu’interactuan en un meteis luòc).
Doncas podem conclòure que l'scots deu èstre un element vital en la creacion d'una Escòcia mei multilingüa, e sa abséncia fins ara en los discorses e políticas nacionalistas posa pas solament en dangièr per l’avenir d'aquesta lenga, senon tanben lo del gaelic e l'ecologia lingüistica escocesa en general.
Doncas pr’amor que l'scots, pel fach d’èstre una lenga germanica fortament ligada amb l'anglés, es vist com una varietat mal parlada o deficienta d'aquest. L'scots èra la lenga oficiala de l'antic Regne d'Escòcia, e èra universalament considerat una lenga sòrre de l'anglés e pas cap patués, mas amb l'Acte d'Union del 1707 amb Anglaterra l'Escòcia independenta desapareguèt e l'estandard literari meridional del bloc dialectal anglo-saxon comencèt a aver mei de prestigi. Finalament al segle XX l'ensenhament obligatòri e los mejans de comunicacions contribuiguèt a una progressiva dialectalizacion de l'scots e sa substitucion per l'anglés.
Alavetz podem demandar què s’es fach del nacionalisme e sobiranisme escoceses per revertir aquesta situacion? La responsa: gaireben res, malastrosament. I a un canal de television public en gaelic (BBC Alba), lo gaelic gaudís de la proteccion (limitada, mas existenta) que li autreja l'Acte de la Lenga Gaelica del 2005, qualques escòlas impartísson de matèrias en gaelic (majoritàriament dins las tèrras altas, mas tanben dins la zòna històricament de parla scots!), e a preséncia dins la retolacion publica. L'scots, malgrat aver lo 2400% mei de parlants que lo gaelic, disposa pas de cap d'aquestas aisinas de proteccion. I què ne ditz lo Partit Nacional Escocés, actualament lo partit dominant en Escòcia e lo principal exponent del referendum d'ièr? Agachem son libre blanc sus la independéncia, en que se descrivon las politicas que s'adoptarián dins una Escòcia independenta:
"Lo cens del 2011, per primer còp, facilitèt informacion sus lo numèro de parlants d'scots. Aquesta informacion, en una Escòcia independenta, ajudarà a desvolopar políticas e promòure l'usatge e estatus de la lenga scots e donar supòrt a comunautats que parlan scots."
E res de mei. Se proposa pas dobrir escòlas ont s’i impartísson matèrias en scots (al mai, dins la matèria d'anglés s'i admet mei de "literatura dialectala"), se proposa pas bastir un BBC Lallans en scots sus lo model del BBC Alba, ni tanpauc introdusir la lenga escricha al domeni public. Efectivament, en las tèrras baissas i es mei facil trobar corses de la lenga pròpria de la region vesina (lo gaelic) que non pas d'scots; imaginatz-vos qu’apliquem aqueste model en Catalonha, e que en Barcelona i agués immersion en aranés dins qualques escòlas mas non pas en catalan! Per çò qu’es de la preséncia de la lenga escricha, se vei que la distància entre l'anglés e lo gaelic fai que lo gaelic siá mei util per mostrar una identitat diferenciada e pas anglesa - mas sus què se deurián basar las políticas lingüisticas modernas, sus de nacionalismes folkorizants o sus l'ecologisme lingüistic ben comprés?
Vesi ja qualques contraarguments a çò qu’ai escrich aquí:
-Es pas mei important donar supòrt a la lenga mei febla? La importància d'una lenga no se deuriá establir per son numèro de parlants, senon pel meteis fach d’èstre lenga.
-Vist que l'scots s'assembla a l'anglès, seriá pas melhor concentrar esforces en lo gaelic per preservar mei de diversitat lingüistica absoluta? Es a díser, perdem mei amb la desaparicion de la familia celta entièra que amb la pèrda d'una lenga germanica fortament ligada amb la lenga que la substituís.
Compreni aquestes arguments, mas considèri que mancan d'una vision de la relacion ecologica entre las lengas. Primerament, una lenga se deuriá normalizar dins son territòri historic - de la meteissa manièra qu’es pas logic salvar lo catalan en las Islas Ryukyu (o l'okinawan en los Païses Catalans), podem pas salvar lo gaelic prenent Edimburg e Glasgow coma centres focals tanpauc. Segondament, tanben se sap que las societats multilingas resistisson la substitucion mei que las bilingüas – aquò vòl díser que la promocion de l'scots es parièra a la promocion del gaelic, e se se normalizesse l'scots a las tèrras baissas, aquò representariá un impuls pel gaelic tanben. O poiriam comparar amb lo discors ecologic sus la diversitat de las espècias naturalas - per fer reviure una espècia cal tanben manténher l'ecologia de son entorn (es a díser, las autras espècias qu’interactuan en un meteis luòc).
Doncas podem conclòure que l'scots deu èstre un element vital en la creacion d'una Escòcia mei multilingüa, e sa abséncia fins ara en los discorses e políticas nacionalistas posa pas solament en dangièr per l’avenir d'aquesta lenga, senon tanben lo del gaelic e l'ecologia lingüistica escocesa en general.
La novita de oy ke mo arrivo desde las izlas britanikas sin dubio dezbatyo a munchos de los mis kompanyeros de ideas en Katalunya. Yo personalmente komo alguno de izkierda me avriya alegrado de una derrota de los tories inglezes i de la retirada del tridente nuklear de la kosta oksidentala del payis. No obstante esto, desde una mirada estriktamente de ekolojiya linguistika, no hai ninguna diferensiya. Esto se deve al fakto ke no hai ningun diskorso de ekolojiya linguistica desarroyado en el independentizmo i del nasionalizmo eskosezes, ke se mostra en la falta de respekto azia la territorialidad de las linguas otoktonas i la falta de una vision de estas komo elementos kotidianos (i no markadamente politikos o de folklor) de la vida publika eskoseza.
Primero, devemos informarmos de kuales ezaktamente son las linguas otoktonas de Escosia. I no, no hai una sola, aunke el el eskoses gaeliko es la mas rekonosida i la ke sale en la senyal de arriva (fàilte gu Alba). Los gaelikos arrivaron faze mas de mil anyos desde Irlanda, kolonisando tierras onde antes aviya piktos i britanos (estos ultimos son antepasados de los galeses i los bretones. Entonses los anglosaksones invadieron la Gran Bretanya i su lingua germanika (oy yamada scots) se establesio en el sudeste de Eskosia, ekspandiendose despues por el resto de tierras bajas i izlas septentrionales del payis. Las tierras altas i las izlas oksidentales, en kambio, mantuvieron la erensia seltika:
Primero, devemos informarmos de kuales ezaktamente son las linguas otoktonas de Escosia. I no, no hai una sola, aunke el el eskoses gaeliko es la mas rekonosida i la ke sale en la senyal de arriva (fàilte gu Alba). Los gaelikos arrivaron faze mas de mil anyos desde Irlanda, kolonisando tierras onde antes aviya piktos i britanos (estos ultimos son antepasados de los galeses i los bretones. Entonses los anglosaksones invadieron la Gran Bretanya i su lingua germanika (oy yamada scots) se establesio en el sudeste de Eskosia, ekspandiendose despues por el resto de tierras bajas i izlas septentrionales del payis. Las tierras altas i las izlas oksidentales, en kambio, mantuvieron la erensia seltika:
La zona onde se favla el scots esta muncho mas povlada ke la zona onde se favla el eskoses gaeliko (las tierras altas tenia una povlasion de 232 mil personas en el anyo 2011), i por esto el scots tiene bastantes mas favlantes ke el eskoses gaeliko (asigun el senso de 2011 1,2 milyiones de los 5,1 milyiones de escosezes saven scots, mientres ke solamente 90 mil personas tienen algun konosimiento de eskoses gaeliko). Dunke, saviendo estos dados de povlasion, porke no esta el scots djunto al eskoses gaeliko en la senyal de arriva? Ke utilidad tiene krear un movimiento de revitalizasion linguistica sin fazer nada por la lingua minorizada mas viva?
Pues porke el scots, por el fakto de ser lingua germanika fortamente atada kon el ingles, se la vide komo una variente mal favlada o dedjenerada de este. El scots era la lingua ofisiala del antiko Reyno de Eskosia, i era universalmente vista komo lingua djermana del ingles, i no una dedjenerasion, ma kon la Akta de Union de 1707 kon Inglaterra la Eskosia independente desaparisiyo i empezo a tener mas importansia la lingua literaria topada en lo meridional por ekselensia del bloke anglosakson. Al final en el syeklo XX el ambezamiento obligatorio i los medios de komunikasion ayudaron a una progresiva conversion en dialecto del scots i de la su sustitusion por el ingles.
Dunke potemos demandarmos ke se ha fakto desde el nasionalizmo i sobiranismo eskosezes por revertir esta situasion? La resposta: kasi nada, malorozamente. Hai un kanal de televisyon publiko en eskoses gaeliko (BBC Alba), el eskoses gaeliko goza de proteksion (limitada, pero prezente) que le da la Akta de la Lingua Eskoseza Gaelika del 2005, algunas eskolas ambezan klases en eskoses gaeliko (mayoritariamente en las tierras altas, ma tambien en la zona istorikamente onde se favla el scots!), i tiene prezensia en las senyales publikas. El scots, aunke tiene el 2400% mas de favlantes ke el eskoses gaeliko, no tiene ninguno de estos rekursos de proteksion. I ke dise de esto el Partido Nasional Eskoses, oy el partido mayoritario en Eskosia, i princhipal eksponente de la votasion de ayer? Miremos el su livro blanko sovre la independensia, onde se deskriven las politikas ke se adoptariyan en una Eskosia independente:
“El senso de 2011, por prima ves, fasilito informasion sovre el numero de favlantes del scots. Esta informasion, en una Eskosia independente, ayudara a desarroyar politikas i a impulsar el uso i status de la lingua scots, i apoyar a komunitas ke favlan scots.”
I nada mas. No se propone avrir eskolas onde se ambezen klases en scots (komo muncho, se admite en la klase de ingles “literatura dialektal”), no se propone konstruir un BBC Lallans en scots a modo del BBC Alba, ni introduzir la lingua eskrita en el ambito publiko. Efektivamente, en las tierras bajas es mas fasil enkontrarse kon kursos de la lingua propia de la redjion vesina (el eskoses gaeliko) ke del scots; imajinarvos ke tuviesemos ese modelo en Katalunya, i ke en Barselona se ambezara aranes en algunas eskolas ma no katalan! Por lo ke a la prezensia de la lingua eskrita respekta, se ve ke la distansia entre el ingles i el eskoses gaeliko faze que el eskoses gaeliko sea mas util komo muestra de indentidad diferensiada i no inglesa, ma en ke kosa deverian fundamentarse las politikas linguisticas modernas, en nasionalizmos folklorikos o en ekolojismo linguistiko bien entendido?
Ya vido algunos de los kontraargumentos a los ke eskrivi aki:
Komprendo estos argumentos, ma konsidero ke no tienen una vizion de la relasion ekolojika entre las linguas. Primo, una lingua deve de normalizarse en su territorio istoriko, de la mizma manera ke no tiene lodjika salvar el katalan en las izlas Ryukyu (o bien el okinaviyano en los Payzes Katalanes), tampoko potemos salvar el eskoses gaeliko tomando por sentros a Edimburgo i Glasgow. Sekundo, tambien se save ke las soziedades multilingues resisten la sustitusion mas ke las bilingues, lo ke kiere dezir ke la promozion del scots es iguala a la promozion del eskoses gaeliko, i si se normalizara el scots en las tierras bajas, representaria un impulso para el eskoses gaeliko tambien. Lo podriamos komparar kon el diskorso ekolojiko sobre la diversita de las espesies naturales: para fazer revivir una espesie tambien se deve mantener la ekolojia del su entorno (es dezir, las otras espesies ke interaktuan en un mizmo sitio).
Dunke, potemos konkluir ke el scots devera ser un elemento vital en la kreasion de una Eskosia mas multilingue, i la su ausensia asta agora en los diskorsos i politikas nasionaliztas no solo pone en peligro el futuro de esta lingua, sinon tambien el del eskoses gaeliko i el de la ekolojia linguistika eskoseza en djeneral.
Pues porke el scots, por el fakto de ser lingua germanika fortamente atada kon el ingles, se la vide komo una variente mal favlada o dedjenerada de este. El scots era la lingua ofisiala del antiko Reyno de Eskosia, i era universalmente vista komo lingua djermana del ingles, i no una dedjenerasion, ma kon la Akta de Union de 1707 kon Inglaterra la Eskosia independente desaparisiyo i empezo a tener mas importansia la lingua literaria topada en lo meridional por ekselensia del bloke anglosakson. Al final en el syeklo XX el ambezamiento obligatorio i los medios de komunikasion ayudaron a una progresiva conversion en dialecto del scots i de la su sustitusion por el ingles.
Dunke potemos demandarmos ke se ha fakto desde el nasionalizmo i sobiranismo eskosezes por revertir esta situasion? La resposta: kasi nada, malorozamente. Hai un kanal de televisyon publiko en eskoses gaeliko (BBC Alba), el eskoses gaeliko goza de proteksion (limitada, pero prezente) que le da la Akta de la Lingua Eskoseza Gaelika del 2005, algunas eskolas ambezan klases en eskoses gaeliko (mayoritariamente en las tierras altas, ma tambien en la zona istorikamente onde se favla el scots!), i tiene prezensia en las senyales publikas. El scots, aunke tiene el 2400% mas de favlantes ke el eskoses gaeliko, no tiene ninguno de estos rekursos de proteksion. I ke dise de esto el Partido Nasional Eskoses, oy el partido mayoritario en Eskosia, i princhipal eksponente de la votasion de ayer? Miremos el su livro blanko sovre la independensia, onde se deskriven las politikas ke se adoptariyan en una Eskosia independente:
“El senso de 2011, por prima ves, fasilito informasion sovre el numero de favlantes del scots. Esta informasion, en una Eskosia independente, ayudara a desarroyar politikas i a impulsar el uso i status de la lingua scots, i apoyar a komunitas ke favlan scots.”
I nada mas. No se propone avrir eskolas onde se ambezen klases en scots (komo muncho, se admite en la klase de ingles “literatura dialektal”), no se propone konstruir un BBC Lallans en scots a modo del BBC Alba, ni introduzir la lingua eskrita en el ambito publiko. Efektivamente, en las tierras bajas es mas fasil enkontrarse kon kursos de la lingua propia de la redjion vesina (el eskoses gaeliko) ke del scots; imajinarvos ke tuviesemos ese modelo en Katalunya, i ke en Barselona se ambezara aranes en algunas eskolas ma no katalan! Por lo ke a la prezensia de la lingua eskrita respekta, se ve ke la distansia entre el ingles i el eskoses gaeliko faze que el eskoses gaeliko sea mas util komo muestra de indentidad diferensiada i no inglesa, ma en ke kosa deverian fundamentarse las politikas linguisticas modernas, en nasionalizmos folklorikos o en ekolojismo linguistiko bien entendido?
Ya vido algunos de los kontraargumentos a los ke eskrivi aki:
- No es mas importante dar ayuda a la lingua mas debila? La importansia de una lingua no deve de establezerse por el su numero de favlantes, sinon por el mizmo fakto de ser lingua.
- Ya que el scots se pareze al ingles, no seria mijor konsentrar esfuerzos en el eskoses gaeliko kon el fin de preservar la diversita linguistica total? Es dezir, perdemos mas kon la desaparishion de la familiya seltika completa ke kon la perdida de una lingua germanika fortamente djermanada kon la lingua ke la sustituye.
Komprendo estos argumentos, ma konsidero ke no tienen una vizion de la relasion ekolojika entre las linguas. Primo, una lingua deve de normalizarse en su territorio istoriko, de la mizma manera ke no tiene lodjika salvar el katalan en las izlas Ryukyu (o bien el okinaviyano en los Payzes Katalanes), tampoko potemos salvar el eskoses gaeliko tomando por sentros a Edimburgo i Glasgow. Sekundo, tambien se save ke las soziedades multilingues resisten la sustitusion mas ke las bilingues, lo ke kiere dezir ke la promozion del scots es iguala a la promozion del eskoses gaeliko, i si se normalizara el scots en las tierras bajas, representaria un impulso para el eskoses gaeliko tambien. Lo podriamos komparar kon el diskorso ekolojiko sobre la diversita de las espesies naturales: para fazer revivir una espesie tambien se deve mantener la ekolojia del su entorno (es dezir, las otras espesies ke interaktuan en un mizmo sitio).
Dunke, potemos konkluir ke el scots devera ser un elemento vital en la kreasion de una Eskosia mas multilingue, i la su ausensia asta agora en los diskorsos i politikas nasionaliztas no solo pone en peligro el futuro de esta lingua, sinon tambien el del eskoses gaeliko i el de la ekolojia linguistika eskoseza en djeneral.