Quan parlem de la gran diversitat de llengües present al continent americà, és difícil obviar la devastació lingüística que va portar la colonització europea. S’estima que s’hi parlaven com a mínim dues mil llengües diferents abans de l’arribada dels europeus, una xifra que s’ha reduït fins a més de la meitat. De les llengües que encara queden gairebé totes estan en perill (sovint immediat) d’extinció, amb comptades excepcions – les llengües americanes que gaudeixen de més salut són el guaraní paraguaià i el groenlandès.
El que es coneix poc, però, és la diversitat interna d’aquesta colonització europea. Sovint es presenta la població al·lòctona com si estigués formada per tres o quatre blocs essencialment homogenis: quan hom llista les llengües que es parlen a Amèrica no se sol anar més lluny de l’anglès, castellà, portuguès i francès. Si ha sort, es possible que també s'hi compti la meitat de la població de Surinam (aproximadament un quart de milió de persones, comparable a la quantitat de nord-americans que parlen navaho), que tenen com a llengua principal l'holandès. Segons aquesta visió, les llengües europees amb tradició a Amèrica només serien les dels grans imperis que van poder establir-hi colònies duradores.
El que es coneix poc, però, és la diversitat interna d’aquesta colonització europea. Sovint es presenta la població al·lòctona com si estigués formada per tres o quatre blocs essencialment homogenis: quan hom llista les llengües que es parlen a Amèrica no se sol anar més lluny de l’anglès, castellà, portuguès i francès. Si ha sort, es possible que també s'hi compti la meitat de la població de Surinam (aproximadament un quart de milió de persones, comparable a la quantitat de nord-americans que parlen navaho), que tenen com a llengua principal l'holandès. Segons aquesta visió, les llengües europees amb tradició a Amèrica només serien les dels grans imperis que van poder establir-hi colònies duradores.
Tanmateix, aquests imperis no van utilitzar només la seva població pròpia per dur a terme aquestes conquestes. Ja havien dominat altres pobles veins a Europa, i van importar també colons d’altres països. Aquests colons minoritaris van fundar pobles i ciutats pròpies, cosa que va afavorir la transmissió intergeneracional de les seves llengües. Per això no és en cap cas comparable a les immigracions europees posteriors, que en la majoria de casos es van integrar a la població majoritària al cap d'un parell de generacions.
Avui us presentem una d'aquestes minories, els acadians:
Avui us presentem una d'aquestes minories, els acadians:
Els acadians són un poble històricament francòfon provinents de la colònia francesa d’Acàdia, situada en el que avui en dia són les províncies marítimes del Canadà. No són quebequesos, que serien els francòfons provinents de la colònia francesa anomenada Canadà. El desenvolupament de la societat acadiana va ser interrompuda per una deportació en massa realitzada per l’Imperi Britànic, una tragèdia que els acadians anomenen le Grand Derangement.
Arran d’aquesta neteja ètnica, l’Acàdia va desaparèixer i els acadians es van escampar per la regió.
Així van arribar al sud de Louisiana, l’anomenada Acadiana poblada per cajuns. Cajun (en francès cadien) és una corrupció d'acadià. Allà la paraula americà va ser un sinònim d’anglòfon fins la Segona Guerra Mundial, amb el reclutament dels francòfons a l’exèrcit i la imposició de l’escolarització obligatària, dos àmbits on s’utilitzava l’anglès de manera exclusiva. A les escoles cajunes l'anglès era l'única llengua permesa i els nens que gosaven parlar en la seva llengua materna rebien càstigs físics.
Els acadians/cajuns representen el 33% de la població de Nova Brunsvic, el 24% de Maine, el 20% de Louisiana, el 4% de l’Illa de Príncep Eduard i el 3% de Nova Escòcia. Al Canadà han mantingut majoritàriament el seu idioma, tot i que les seves varietats pròpies han estat fortament influïdes per l’anglès. La situació no podria ser més diferent als Estats Units: a Louisiana el cajun, així com l’acadià a Maine, el parlen principalment els vells.
Vet aquí un vídeo de parlants de cajun, i aquí un altre d’un acadià que explica les diferències entre diverses varietats de l’acadià al Canadà.
Tractarem més minories europees d'Amèrica en articles successius.
Minories europees a Amèrica: els acadians (I)
Referències bibliogràfiques
Arran d’aquesta neteja ètnica, l’Acàdia va desaparèixer i els acadians es van escampar per la regió.
Així van arribar al sud de Louisiana, l’anomenada Acadiana poblada per cajuns. Cajun (en francès cadien) és una corrupció d'acadià. Allà la paraula americà va ser un sinònim d’anglòfon fins la Segona Guerra Mundial, amb el reclutament dels francòfons a l’exèrcit i la imposició de l’escolarització obligatària, dos àmbits on s’utilitzava l’anglès de manera exclusiva. A les escoles cajunes l'anglès era l'única llengua permesa i els nens que gosaven parlar en la seva llengua materna rebien càstigs físics.
Els acadians/cajuns representen el 33% de la població de Nova Brunsvic, el 24% de Maine, el 20% de Louisiana, el 4% de l’Illa de Príncep Eduard i el 3% de Nova Escòcia. Al Canadà han mantingut majoritàriament el seu idioma, tot i que les seves varietats pròpies han estat fortament influïdes per l’anglès. La situació no podria ser més diferent als Estats Units: a Louisiana el cajun, així com l’acadià a Maine, el parlen principalment els vells.
Vet aquí un vídeo de parlants de cajun, i aquí un altre d’un acadià que explica les diferències entre diverses varietats de l’acadià al Canadà.
Tractarem més minories europees d'Amèrica en articles successius.
Minories europees a Amèrica: els acadians (I)
Referències bibliogràfiques
- 2010 Census, the United States Census Bureau, accedit el 14/06/2016, <http://www.census.gov/>.
- 'From Chanky Chank to Yankee Chanks: The Cajun Accordion as Identity Symbol', Mark F. DeWitt, a The Accordion in the Americas: Klezmer, Polka, Tango, Zydeco, and more! ed. Helena Simonett, 2012 Universitat d'Illinois.
- Le Recensement du Canada 2011, Statistics Canada/Statistique Canada, accedit el 14/06/2016, <http://www12.statcan.gc.ca/>.
Saim Dušan Inayatullah és estudiant de 4t de Lingüística a la Universitat de Barcelona.